Golbes raco del naturalista

Cens d'ocells hivernants al Delta del LLobregat

2012-02-13T23:08:00.002-08:00

Encara que aquest any no he pogut participar.Com cada any quant arriba l'hivern grups de voluntaris és divideixn per tot el nostre malmès Delta del Llobregat per anar contabilitzan els ocells que aprofitant les poquetas zones humides que quedant per passar l'hivern, venen de l'Europa central i nord i passaran tot l'hivern per que aquí troben les condicions més idònia per alimentar-se i descansar,l'any passat es va crear una plataforma (SOS DELTA DEL LlOBREGAT) per demanar a les administracions que compleixin la normativa vigent en matèria de protecció dels ocells, uns dels objectius clar d'aquesta plataforma és la de ampliar les zones de protecció al nostre fracturat delta del Llobregat, aquest any ells han sigut els que han organitzat aquest cens juntament amb DEPANA, aquí us deixo un ennlaç amb un recull de com ha anat el cens d'aquest any, bona feina la que estan fent aquesta gent.Si feu un clic a la paraula cens veureu aquest article.
Andreu0505

Comencen les primeres orquídies

2012-01-29T11:03:00.000-08:00

Encara estem a ple hivern i ja han començat a treure el nas les primeres orquídies, si ens donem un tom pel nostre entorn natural podrem observar unes fulles d’un verd lluent més o menys amples de nervis paral•lels amb fulles lanceolades algunes són amples d’altres son més estretes i llargues, aquí us deixo unes quantes imatges fins i tot he trobat una Barlia robertiana, que comença treure les seves flors, aquest darrers mesos amb tanta bonança meteorològica ha fet que algunes comencin a treure el nas.
Ara segurament amb la davallada de temperatures les primeres flors és cremaran però aquestes plantes estan molt adaptades al seu entorn i de segur que tindrem una magnifica florada durant tota aquesta primavera que ha de venir.
Andreu0505

ALIGOT MORT PER UN TRET

2012-01-11T01:20:00.000-08:00

Aquest dissabte passat em va trucar en Ferrant Arenas, que hi havia vist un Aligot (Buteo buteo), malt ferir a la zona de la riera de Can Soler, sota el col•legi LLOR.
Ell l’havia observat al mati però no va pogué agafar-lo dons encara el pobre tenia forces per volar, a la tarda em va trucar per que en Pedro un dels que habitualment caminant per el nostre en torn natural,se l’havia trobat al terra però casi sense forces ell mateix va trucar a la central de Torre Ferrussa per que vinguessin a recollir-lo.
Así va ser i no va passar ½ hora quant un Agent Rural va recollir el ocell ferit.

Malauradament ahir em van trucar els Agents Rurals per comunicar-me que aquest ocells havia estat mort per un tret.

Estem al 2012 i encara ni ha “pegatiros” ( Caçadors de poca montà amb el únic objectiu a la seva pobre vida, que no sigui el porta una escopeta pel la muntanya i emprenya el gatell a tot el que passa pel seus nassos) després son els mateixos que s’omplen la boca per dir que son els que més estimen a la naturalesa.

Aligot comú. (Buteo buteo).Aligot és un rapinyaire de mitjana envergadura (51-56)L.
De colors marró focs encara que alguns individus de poblacions de més al nord podem presentar coloracions blanques, te una taca blanca al pit es molt fàcil d’identificar en vol dons te l’aspecte robusts i les dues mitges llunes al als extrems inferiors de les ales, el seu reclam molt característic, una mena de lament com el gemec d’un gatet que fa quant agafa alçada.

El seu hàbitat son els camps de cultiu a prop dels boscos on fan el niu als arbres.
És un ocells comú, el podem veure parat als postes elèctrics observant les seves preses.
La seva alimentació és principalment petits rosegadors d’aquí li ve el seu nom en castellà Ratonero , ocells i carronya, és uns dels responsables de controlar moltes plagues sobre tot ratolins i rates.Com totes les rapinyaires a Catalunya està protegida.

Des de aquest el meu bloc vull agrair al Pedro, per haver trucat al agents Rurals i per haver-nos trucat a nosaltres per recollir el pobre Aligot.

Volem denunciar aquest fet i esperem que aquell que va emprenyà el gatell sense cap mena de pudor, pugui ser castigat .

Andreu0505

2011-12-24T07:45:00.000-08:00

BOLETS AL MONTNEGRE – CORREDOR

2011-12-07T07:07:00.001-08:00

Aquest dies de fira he aprofitat per donar un tom pel Montnegre-Corredor, amb els meus amics Manel i Paqui em anat a buscar bolets a una zona pel voltants de Arens de Munt,
una zona on L'Alzina surera és l'arbre més abundant encare que també podem trobar zones amb pi pinyoner i bruc.
Com no podia ser d'altre manera vaig anar amb la meva càmera per fer alguna fotografia dons apart del valor culinari dels bolets també D'Interessant les seves formes colors i textures que dóna'n molt bon resultat quant fas servir el macro.
Us deixo unes quantes imatges amb les seus nom no em ficaré si son més o menys comestibles dons sempre s'ha d'anar amb molta cura amb aquestes qüestions, el que si m'agradaria afegir és una mica de seny dons quant arribes a les zones on és fan sempre trobes la evidencia que algú li ha donat per aixecar tota la fullaraca o pinassa i han deixat tot el miceli al descobert, fet que fa que quedi tot sec, a més hem de tallar la costum de molt aficionats que quant trobant un bolet que no coneixent li donen un cop de basto.

Cua de cavall(Amanita rubescens).

Reig bord groc(Amanita mappa).

Carlet(Higróforo russula).

Bossa(Clavariadelphus pistillaris).

Andreu0505

SOBREVIVIENDO A UN DESVÍO

2011-11-10T02:43:00.000-08:00

En Raul Basdtida,
Un dels que és pategia tots els racons del nostre malmés delta del LLobregat membre en actiu de DEPANA,ara farà uns dies em va enviar aquest escrit.
Li vaig denmanar permís per que crec que és prou interesant per penjar-lo al bloc.

Aquest vegada no hi han imatges per no distreure la lectura.

Andreu0505

Lleva tres días lloviendo y el río baja con un color pardorrojizo que nos recuerda cuanto le debe este Delta, y sus pobladores, al Llobregat (topónimo que proviene del latín rubricatus = enrojecido). Tras 2300 años trabajando infatigablemente, este río consiguió convertir aquella pequeña bahía entre los macizos del Garraf y Collserola en una fértil llanura.

Y nosotros se lo pagamos vertiendo nuestros desechos urbanos e industriales en su lecho, canalizándolo y amputando sus meandros, sobreexplotando su caudal, despojándolo de su bosque de ribera, y desde 2004 nos hemos tomado la libertad de modificar su desembocadura en aras del “imprescindible” crecimiento portuario que contribuirá a que Barcelona sea la plataforma logística del sur de Europa.

A pesar de este menosprecio del insaciable modelo capitalista, la vida ha conseguido medrar en la nueva desembocadura, al tiempo que sobrevive agónicamente en la Riera Vella (minúsculo retazo de la antigua desembocadura que todavía no se ha sepultado bajo las obras de la ampliación del puerto). Esta heroica muestra de vivacidad merecía un homenaje y desde DEPANA organizamos una visita el pasado sábado 5 de noviembre a la zona.

En tan sólo siete años el Llobregat ha ido acumulando gravas, arenas y limos en los márgenes de la nueva desembocadura desde el puente de Mercabarna hasta aproximadamente la entrada de la reserva de Cal Tet–ca l’Arana. Este esfuerzo fluvial no ha sido infructuoso, y en poco tiempo juncos, espadañas y carrizales han colonizado el fecundo sustrato. En este tramo del río observamos como dos jóvenes y elegantes flamencos zapateaban las aguas en busca de esos crustáceos y moluscos que transformarán su discreto traje grisáceo en la rosada librea de los adultos que tanto nos fascina. Entre los juncos descansaba un grupo de garzas reales impasibles ante la presencia de un aguilucho lagunero que patrullaba la ribera en busca de algo que llevarse al pico.

Los desprestigiados meteorólogos acertaron una vez más el pronóstico y, aunque el cielo plomizo amenazaba, la mañana aguantó sin lluvias y nos permitió completar la jornada con la visita a la Riera Vella (así se bautizó a la antigua desembocadura por analogía con la antigua “Riera Vella”, de la cual nació siglos atrás la laguna de la Ricarda). La desconexión de la antigua desembocadura del flujo fluvial provocó que este cauce sólo recibiera aportes del acuífero superficial. Estas aguas subterráneas son de una calidad mucho mayor que las que llevaba el río, lo cual ha propiciado una regeneración natural. Las praderías acuáticas que han colonizado el lecho albergan una nutrida población de macroinvertebrados y peces que alimentan una interesante comunidad de aves como los zampullines, avetorillos, garzas, garcetas, blauets (algunas protegidas por la Directiva Aves)… así como otra fauna vegetariana como las fochas, patos, galápagos autóctonos… Durante nuestra visita tuvimos la fortuna de disfrutar de la presencia de un numeroso bando de porrones comunes. Precisamente, este pato buceador se alimenta de plantas e invertebrados subacuáticos.

Los eucaliptos que flanquean esta “laguna” acogen el dormidero de cormoranes invernantes más importante del Delta del Llobregat. Por estas fechas están otoñales están llegando los primeros ejemplares, cosa que pudimos constatar al ver unos pocos individuos reposando en la estructura que les han colocado para afianzar el dormidero y así evitar que se acerquen a los dormideros próximos al aeropuerto.

La sorpresa llegó cuando Eio, un fotógrafo asiduo a las reservas, nos mostró la foto de un colirrojo tizón que había captado entre las cañas de los alrededores. Este ave es un invernante muy común en el Delta, pero este individuo presentaba un plumaje totalmente blancuzco (en el argot científico se conoce como un leucismo, en el que a diferencia del albinismo los ojos mantienen su color normal y no son más sensibles al sol que el resto).

Las autoridades portuarias maldicen esta inoportuna resurrección que ha retrasado las obras que deben hacer pasar los accesos ferroviarios al puerto por encima de esta nueva zona húmeda. Sin embargo, aunque una sentencia del Tribunal Supremo declaró nulo el desvío del Llobregat tres meses antes de su inauguración, las argucias legales permitieron su ejecución. Las mismas artimañas que permitirán enterrar ilegítimamente este sorprendente rincón del Delta.

Amellament a les Basses de Can Dimoni

2011-11-06T04:21:00.000-08:00

Darreres recaptures d’ocells amb anelles estrangeres a les Basses de Can Dimoni.

Aquest passat mes d’octubre l’Antonio Salmeron m’ha informat de la captura un Pinsà (Fringilia coelebs) capturat a les bases amb anella Suïssa una, Cotja blava ( Luscinia svecica) amb anella de Brussel•les.
Dintre de les jornades divulgatives que l'Antonio fa al riu al terme municipal de Cornella, va capturar una Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) amb anella de Brusse•les.

Totes aquestes dades son la certificació de que Las basses de Can Dimoni es trobem en un lloc estratègic de les rutes migratòries de molts ocells, cal tirar endavant politiques
per millorar i preservar les Basses.
Malauradament a les Basses encara troben actes incívics com el fet de que el mirador de fusta esta trencat, gent que passa per la zona sense control amb gossos, a la nit també podem trobar algú fen botellon.
Crec que és tindria que tancar l’espai amb una cadena a l’entada, fet que ja varem comentar en la última reunió que vam tenir l’any passat i que encara no se a dut a terme, no és una inversió molt costosa i acabaria amb molts d’aquest actes incívics.
Andreu0505

BOUMORT

2011-10-17T03:40:00.000-07:00

LA BRAMA DEL CÉRVOL.
Son les 4:30 de la matinada en Miki en Ferran en Ismael i jo em quedat per anar a viure en directe el espectacle de la brama del cérvol(Cervus elaphus) en direcció a la Reserva Nacional de Caça del Cap de Boumort.
Agafem el cotxe per la A2 en direcció a la sortida direcció Andorra.
Una vegada arribat a Pons agafem direcció a Oliana i després de uns quans Kilòmetres agafem direcció Coll de Nargó, per arribar a una pista forestal que ens portarà cap el cap de Boumort a 2000m d’altitud .
Cal arribar quan encara no hagi sortit el sol per escoltar al mascles de cérvol reclamant el seu territori per tal de fecundar el màxim numero de femelles. Només els macles més forts podran aparellar-se amb les femelles,la resta de mascles no tindran aquest dret .

Comencem a pujar i el dia es presenta molt fred aquesta hora de la matinada quan el astre rei encara no ha fet el seu acte de presencia i el vent del Nord fa que la temperatura no superi el 5 graus, la llum va canviant dels colors negre als color vermells i ataronjats que indican que el dia comença ven claret i sense cap núvols, obrim les finestres per tal de poder escoltar alguna cosa l’aire fres fa ens tinguem que posar els guants i les gorres, l’aroma de la resina dels pins es fa notar,degut a la poca humitat i la falta de plujes.Mica en mica anem pujant i agafant altura ara deixem les pinedes de Pi Roig i la vegetació es torna cada cop menys escassa els matolls de boj i les roques calcaries ens indiquen que ja estem a uns 1800m, pel migt de la pista ens creua unes llebres de muntanya grans com una guineu, el taronja de la llum es va canviant per el blau cel i el fred intensifica una mica, parem en una de les tantes corbes de la pista per que sembla que en Ferran a vist alguna cosa moure’s darrera dels matolls, agafem els nostres prismàtics per observar una femella de cérvol amb la seva cria, és el moment d’aturar-nos i muntar les nostres càmeres per provar sort, de sobte un soroll profund grau i llarg, al altre banda de la pista ens indica la presencia del majestuós mascle amb la seva cornamenta, és impressionat veure com s’atura i ens torna a bramar estarà a uns 50 metres de nosaltres agafem les càmeres i a disparar, amb la falta de llum no podem gairebé enfocar al mascle, però només per aquest instant ja a valgut la pena matinar, costa una mica mantenir polsà ferm i amb el fred encara fa més difícil d’enfocar aguantes la respiració un instant per mirar de que la foto no sortí moguda el mascle comença caminar per que ha escoltat els motors de les nostres càmeres que no han deixat de disparar han passat només uns 3 o 4 minuts i a mí m’han semblat una eternitat, la llum millora per moments però ara ja el majestuós mascle a desaparegut darrere dels matolls de bog sense donar-nos mes temps per pugue immortalitzar la seva estampa.
Tornem a pujar al cotxe i continuem la marxa ara amb tots els sentits a flor de pell amb les finestres baixades a pesar del fred, els primers ocells comencen a fer sentir els seus cants, altre cop parem i escoltem el bram de l’altre mascle aquest cop esta molt lluny però el seu bram ressona per tota la vall després un altre a l’altre canto de la vall, Tot està en harmonia la llum el cel blau el vents fred i l’aroma de les aromàtiques fan que et quedis un moment quiet i que els teus sentits surtin capa fora com quant et lleves pel matí i fas una estirada per posar els cos amb marxa, intentant carregar les piles.

Arribem al refugi de Cap de Boumort un petit refugi no controlat que hem fet servir per dormir algun altre cop i del qual tenim alguna anècdota no massa bona per explicar, dons la xemeneia no funciona massa bé i no treu tot el fum de a dintre. Per aquestes dates està ple de gent que com nosaltres venen a escoltar la brama dels cérvols. Decidim d’aturar-nos per estirar les cames una mica.
Sota aquest refugi hi ha un petit dipòsit d’aigua i un abeurador per les baques i els cavalls, que fan servir també els ocells i altres animals de la zona.
Agafem les nostres càmeres els prismàtics i el telescopi , els primers ocells en observar son els voltors que comencen a remuntar el seu vol aprofitant que ja el sol escalfa el vent i crea les tèrmiques a sí no tenen que gastar gaire d’energia per agafar alçada, altres dels ocells més petits però que també son típics d’aquesta zona son les grives i els trencapinyes amb els seus becs corbats

s’han especialitzat a trencar les pinyes per menjar el petits pinyons de les pinyes del Pi negre. També observem altre del ocells típics de la zona el Picot garser gran altre especialista a fer forats als trons secs dels arbres morts fins i tots una parell d’esquirols baixen dels arbres per donar un glopet d’aigua altre del protagonistes d’aquestes contrades el sit negre.
Tornem al cotxe per mirar de arribar a un prat on amb una mica de sort podrem observar alguna rapinyaire o el trencalòs i aprofitar per esmorzar una mica, muntem el telescopi i a observar al davant nostre
aixequen el vol un grup de voltors un dels quals és un voltor negre

introduït recent ment en aquesta reserva te unes marques alars, a la vall de sota tornen a ressonar els cérvols, mica a mica el astre rei ens fa anar treien la roba dons comença a pujar la temperatura, Agafem el cotxe per anar a la zona de l’obaga on en Miki coneix una zona de picnic amb una font després d’uns quants kilòmetres de pista arribem a l’altre banda de la vall per reposar forces és una zona de bosc amb unes taules de fusta i una
font ( La font de la Menta).
Trèiem els entrepans i a jalar que hi ha gana, després de reposar energies ens acomodem en l’herba per fer una revitalitzant , aquesta pràctica us la recomano dons és un dels plaer més només amb 10 minuts hi ha prou per carregar les piles, després d’estirar-nos una mica agafem una pista per anar agafant alçada en busca d’altre dels cèrvids que tenim en aquesta reserva natural el Isard (Rupicapra rupicapra), anem pujant i la manca de pluges es fa evident, dons en aquesta zona hi surten bolets i no vam trobar cap, la pista arriba fins el límit d’un tros de bosc amb mostres d’un antic incendi amb més roca, en aquesta zona en Miki ens comenta sol veure els Isards,no van trigar molt en aparèixer un parell de femelles amb un cabrit
, seguim la pista i sota un gran Pí negre observem amb els prismàtics un grup de 8 mascles

estan força lluny i només vaig fer una foto testimonial, la llum comença a baixar i altre cop els cérvols tornen a sortir del seus amagatall sota el bosc en busca del seu àren de femelles.
Nosaltres anem tirant capa vall i donem per finaltzada la nostre visita a la Reserva Natural de Bumort ha estat una bonica excursió a un paratge natural.

Les zones protegides del Delta del Llobregat s'han quedat petites

2011-10-04T23:36:00.000-07:00

Ja tocava ja era hora de que alguna entitat amb renom (DEPANA), agafes el brau per les banyes i comences a fer alguna cosa sobre aquest el nostre malmès i fracturat delta del Llobregat, Ha tingut que passar massa temps per que algú poses el dit a la llaga, ara el que desitgem uns quants, es que no sigui una campanya política, ara que tenim un govern que no és d'esquerres.
Encare recordo les activitats que algunes entitats de menys calatge varem fer al Prat o a les cases dels carabiners quant encare es caçava.

Desitjo que sigui per a aconseguir aturar moltes de les actuacions que se estan fem amb el vistiplau de les administracions que gestionen aquest espai.
Us deixo aquest enllaç per si voleu fer-li un cop d'ull.

Les zones protegides del delta de llobregat s'han quedat petites

Excursio per el Massís de Cadiretes

2011-09-18T11:51:00.000-07:00

Aprofitant la setmaneta de vacances amb la família a Tossa de Mar, vaig anar d’excursió per els voltants i vaig trobar una excursió de una horeta i mitja al meu pas al Puig de Cadiretes que esta el punt més alt de d’aquest espai d’interès natural, per arribar des de Tossa em de buscar les indicacions que hi ha al voltants del càmping Can Martí. Només tenim que agafar un camí que passa al costat d’una riera i seguir els cartells aquest camí coincideix amb un GR que ve de Sant Feliu de Guissols.
Un dels dies que estava fart de trepitjar tovalloles i després portar-me una petita decepció dons varies vegades vaig fer una mica d’immersió amb les meves olleres i el meu tub ara d’això es diu snórquel, em vaig adonar que el fons marí de Tossa a prop de les platges està tant esquinçat que gaire be ja no quedà res.
Dons això” como la cabra tira al monte “i jo ja portava masses dies sense trepitjar pins dons vaig agafar la meva càmera de fotos i les meves botes i a caminar de seguida em vaig trobar uns lletrerets amb indicacions per pujar primer a la ermita de Sant grau i després al Puig de Cadiretes, ens endinsem a la Comarca de la Selva on el granit i les alzines sureres son els protagonistes,
també trobem bosc de pins pinyoners amb bruc marfull. El camí mica en mica va puixant i poquet a poquet agafem alçada fen ziga-zaga arribarem a les retés d’una antiga ermita amb una petita torre Sant Grau,
Continuem pujant arribarem a una pineda on hem d’agafar
el camí de la dreta mica a mica el camí es transforma en un petit corriol que passa entre roques i alzines sureres , arribarem per fi al peu d’una torre de vigilància
si grimpeu una mica per unes roques amb molt de conta podreu gaudir d’una magnifica vista del Massís i al fons Tossa
, després a ma dreta de la torre de vigilància esta el cim de les Cadiretes a 518m d’alçada amb una creu de ferro i una panoràmica de tota la comarca amb el Montseny.

Crec que només per les magnifiques vistes i per la pau que podem gaudir, val la pena fer aquesta excursió jo no vaig trobar cap font o sigui que porteu aigua.
Andreu0505

Teixidor

2011-07-27T12:52:00.000-07:00

Teixidor ( Remiz pendulinus).
L'únic representant europeu d'aquesta peculiar família d'ocells.
El teixidor construeix el seu niu en forma de mitjons, fen servir el seu bec a forma d'una agulla de fer mitja, per anar teixint les fibres vegetals amb llana,teranyines i d'altres fibres
El Teixidor es un petit ocell d'uns 10 cm de llarg i uns 10 grs de pes,te el cap amb d'un color gris i un antifaç negre que li tapa els ulls, les ales i el dors és de color bruc rogenc , els seu reclam és un xiulet llastimós i molt agut que fa quant vola de canya en canya d'on s'alimenta
Els seu hàbitats son les zones humides i els boscos de ribera al nostre municipi el podem trobar al riu i les basses de Can Dimoni.
Aprofítan les branques mes llargues i primes dels albars i dels pollancres per construir el seu niu.
Al nostre municipi és un ocell sedentari, però també hi han poblacions hivernats.

!!!Amb aquest pots aprofito per desitjar-vos unes bones vacances d'estiu aprofiteu i gaudiu de la natura!!!!.
Andreu0505

L'Astor ( Accipiter gentilis)

2011-06-20T23:35:00.000-07:00

En un lugar de les nostres muntanyes de cuyo nombre no puedo no devo acordarme,en un Pi blanc (Pinus alepensis) hi ha una gran plataforma de branques on una família d'Ators intenta tirar endebant la seva prole.
Ara farà 8 anys en Nando controla el niu d'aquesta magnifica rapinyaire, es com un dels episodis del Hombre y la Tierra del desaparegut Felix Rodriguez de la Fuente, el culpable de que molts de nosaltres hagem agafat aquesta passió per el nostre entorn natural.
L'Astor amb els seus ulls de color groc vigila amb la mirada des de la seva atalaià en una branca propera al niu els 4 joves que estan apunt de sortir volant, ja amb el seu plomatge de juvenils exercitant les ales per anar agafant força.
De mitjana envergadura però amb una potencia de vol immillorables, amb una cua lo bastant llarga per soguer passar volant pel mig del bosc fen cabrioles per agafar les seves presses,que agafa amb les fortes garres i que esmicolarà amb els seu bec ganxut, sense dubte un ocells adaptat al nostre bosc mediterrani, ell és el responsable de anar controlant les poblacions de tórtores, merles,tudons i fins i tot conills,
Gaire bé és l'amo del bosc.
Tenim la sort de pugue gaudir d'aquest ocells tan magnífics, son uns dels indicadors de que el nostre entorn natural està en molt bon estat.
Andreu0505

Orquídies al Parc Natural del montseny

2011-06-13T11:50:00.000-07:00

Aquest passat cap de setmana el meu amic Miki i jo mateix varem donar un tom pels voltants de Viladrau,el Turo de Tagamanent I EL Pla de la Calma.
La part mes oriental del Parc Natural del Montseny,en busca d'algunes de les orquídies més interessants que surten a Catalunya.
A mig mati varem arribar a Viladrau al Centre Cultural Europeu de la Natura, on varem demanar informació sobre un dels itineraris concretament l'itinerari dels ponts.Es un itinerari circular que volta per un camí ple de masies i s'endinsa per una castanyeda amb uns arbres centenaris,on la llum del sol juuga amb les ombres resaltan les branques d'aquest arbres centenaris.
Nosaltres només varem fer un tram de l'itinerari dons anàvem a la caça de l'Orquídia
aqui teniu unes quantes orquídies.
Un dels endemismes de Catalunya Abellera catalana(Ophrys catalaunica).

Llengua groga (Coeloglossum viride)

Una varietat de Abellera ( Ophrys apifera flavensis)amb albinisme.

Andreu0505

Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)

2011-05-05T08:05:00.000-07:00

Ha mitjans del mes passat, en una de les jornades de la campanya de la migració pre-nupcial d’aquest any l’Antonio Salmeron, va capturar un exemplar de Mosquiter xiulaire ( Phylloscopus sibilatrix), el representant més gran dels mosquiters que podem observar en la seves migracions, el color groc intents del cap i el blanc pur del cos li fan de fàcil identificar, també el podem identificar pel seu cant, encara que això és per els més espers.No és molt comú observar-lo però de tant en tant és deixa veure per les basses.

També el mateix dia va anellar aquest exemplar de Capsigrany ( Lanius senator) un ocell de petita grandària però amb un bec adaptat per capturar petits rosegadors i llagostes com si d’un rapinyaire és tractes, el color vermell del cap en els mascles i les marques alars blanques amb les primàries de color negra el fan de molt fàcil identificar, una de les característiques d’aquest petit depredador és la capacitat que te d’imitar els cants dels ocells del seu entorn per apropar-se i així caçar-los.
Les imatges son de l’Antonio Salmeron.

Gràcias Antonio per la teva aportació.

Andreu0505

Altre re-captura d'un Martinet Menut (Ixobrixus minutus) anellat a Can Dimoni.

2011-04-14T10:09:00.000-07:00

En Sergi Sales altre dels anelladors de les Basses de can Dimoni, m'ha enviat un full de control d'un Martinet Menut ( Ixobrixus minutus) anellat el 14/06/2011 i recapturat a les Lagunas de Campotejar Murcia, a uns 456 km de les basses de Can dimoni el 1/04/2011.
També L'Antoni salmeron va re-capturar aquest diumenge passat un Rossinyol bord ( cettia Cetti) amb una anella del 2006, aquest és un ocell sedentari que viu tot l'any a les basses la curiositat és la longevitat d'aquest exemplar dons no és gaira comú que un ocell pugui viure tant de temps.

Ara a les basses de Can Dimoni està previst de fer una actuació per millorar els accessos i el observatori , cal anar han molt de conte, dons Les basses de can Dimoni es un espai molt petit i qualsevol actuació pot trencar el equilibri,la basa gran o basa de la França és la que hem de tenir més de cura a l'hora de fer alguna actuació dons és la que realment dona l'importancia ornitològica a la zona.
Andreu0505

Riera Totosaus

2011-04-02T12:02:00.000-07:00

Al mig de la vall de Santa Barbara, sota el camí del bosc del Minyonet hi ha una petita riera la Riera de Totosaus, encara recordo la meva adolescència un grup d’amics del barri vam crear una petita bassa per anar a banyar-nos, dons els anys de molta pluja baixava força d’aigua , al costat d’uns avellaners l’únic redubta del antic bosc de ribera que quedava.
Aquí és on vaig començar amb les meves primeres observacions naturalistes recordo que llavors donaven per la TV1 la famosa sèrie del Hombre i la Tierra, a casa quant feien aquesta sèrie jo seia a la meva cadira i que no em molestes ningú, dons aquí vaig aprendre moltes de les experiències que ara us explico en aquest el meu bloc, una vegada vaig trobar un niu sota un petit canyar fet amb fulles de canya amb uns ous de color verd caqui, recordo que vaig anar corre’ns a casa i vaig agafar les fitxes col•leccionables dels quaderns de camp del Felix Rodríguez de la Fuente i vaig identificar aquell niu, era un niu de Rossinyol comú (Luscinia megarynchos), també recordo que aquell grup d’amics que ens ajuntàvem a la riera als avellaners vam construir un cabana amb canyes i els caps de setmana anàvem amb la nostre motxilla carregada de menjar per passar la tarda i banyar-nos a la petita basa que vam construir.
Riera amunt vam trobar un petit estol d’aigua que sorgia de la mateixa roca mare on hi havien uns amfibis molt rars amb una llarga cua i uns apèndixs ramificats com si fossin unes orelles, quant vaig arribar a casa vaig agafar la meva col•lecció de quaderns i buscant les fitxes d’amfibis vaig trobar que eren les larves de Salamandra, recordo que vem agafar unes quantes les vam ficar amb una ampolla de vidre i las vam portar capa casa amagades com sempre per que ningú de casa s'ha donés. Després vaig agafar un petit recipient de vidre les vaig ficar i les donava de menjar insectes, també vaig començar amb les aranyes recordo que la meva habitació tot eren pots amb tot de bitxos vaig començar una col•lecció d’aranyes dissecades, per cert encara a la meva germana petita li fan por les aranyes dons era molt tafanera i va obrir un pot que tenia una aranya de jardí que encara era viva i clar li va saltar a la cara i es va portar un bon ensurt.

Ara tot això a quedat només per els meu records, dons si veieu-ho les fotos després d’última actuació que es va dur a terme aquest darrer any, tot a quedat trinxat per la maquinaria pesant, no s’ha respectat ni un sol arbre als marges de la riera estem d’acord que la ventada del 2009 va arrasar tots els pins que hi havien als marges de la riera, però tots els roures, alzines, llorers i garrofer centenaris i el petit bosc de avellaners tots han estats arrasats no crec que això hagués fet falta.
I ara que? Ara aquest hivern tant plujós els talussos d’argila se estan desfent per la falta de la vegetació, fins i tot han entrat amb 4X4 est pot observar les rodades.
És molt curiós quant una ventada arrasa un bosc de pins diem que ha estat una catàstrofe, però quant arrasem sense cap sensibilitat tota una riera amb els seus arbres supervivents d’aquest catàstrofe li diém que ha estat una actuació forestal, Crec que ens manca una mica de sentit comú.
Si mirem com estava la riera abans de aquesta actuació forestal, encara semblava una riera ara després de tot això sembla una mena de camí sense cap ni peus.
Crec que és urgent la regeneració vegetal dels talussos per parar l’erosió de l’aigua.
Andreu0505

Bolets i orquídies de primavera

2011-03-19T10:54:00.000-07:00

Amb l'arribada de la primavera i han tanta aigua,han començat a sortir les primeres Orquídies del genera Ophrys ( abelleres)son el grup més números per les nostres contrades és caràctericen per que un dels seus pètals esta adaptat i simula el cos d'un insecte del seu entorn per garantir la pol·linització.
Aquí us deixo dos representats.
Mosques negres ( Ophrys fusca)
Abellera aranyosa( Ophrys sphegodes),

També han començat a sortir els primers bolets de primavera, un dels representants més apreciat pel que van a caçar bolets és la Murgóla ( Morchella conica)de la família dels ascomicets bolets que no tenen la típica estructura de barret i peu sinó que podant tenir diferents formes i les espores no estan dintre de les lamines,encare que no és el que és pot trobar a un preu molt alt als mercats també és comestible, degut a que les dates de fructificació son a la primavera només el trobarem en primaveres molt plujoses.
Andreu0505

Neteja de caixes niu i manteniment

2011-02-26T00:43:00.000-08:00

Com cada any des de fa ja uns quants, un grup de persones membres de l'antic grup ecologista Encina ens disposem a la neteja i manteniment d'un centenar de caixes niu que ara farà ja uns 17 anys ven posar per tota la vall de Santa Bàrbara i la zona de la Roca negra.
Amb l'objectiu de donar possibilitats de cria a una família de ocells molt interessants les Mallerengues ( Parits), ocells que aprofiten el bosc per viure, aquest ocells en el seu hàbitat fan el niu als forats que hi han als arbres vells i parets de pedra seca, la raó de posar-lis les caixes niu es per que al nostre bosc no hi han prou arbres amb forats per poder fer el niu.
Aquest ocells son els verdaders insecticides naturals dons la seva dieta està composta d'insectes i fruits, un dels que més els agrada es l’eruga de la processionària, es per això que fan un bon paper per el control d’aquesta plaga, una de les característiques més interessants son els seus cants, que de segur tothom encara que no identifiquem el ocell, tothom hem escoltat el cant bonic que fa la Mallerenga carbonera ( Parus major) es com si agaféssim una petita campaneta i la féssim repicar o el reclam d’alerta que fa la Mallerenga blava ( Parus caeruleus) quant ens endinsem a la riera el seu territori i ens detecta, es un soroll greu i sec. Altre dels habituals a les caixes niu es la Mallerenga emplomallada (Parus critataus) amb el seu plomell al cap, també la Mallerenga petita (Parus ater) encara que aquesta no ocupa tant les caixes niu.

Cada any abans de que comenci l’època de cria, buidem les caixes niu per que puguin tornar a omplir-les.Pel que fa als materials, principalment fan servir la molsa i petites branques per fer el recobriment exterior del niu i pels, plomes, llana, per fer la part on dipositaran els ous (6 – 8) petits i blancs amb unes petites taquetes de color vermell. També aprofitem per fer un recompte de les caixes que han estat ocupades, fins i tot podem saber si han tirat endavant els polls, dons quan deixant el niu, queda una petita capa de restés de pell com si fos caspa.

Aprofiteu ara que arriba la primavera per sortir a gaudir-ne del bon temps i del nostre magnífic entorn natural.
Andreu0505

Recuperació d’una Boscarla de canyar ( acrocephalus scirpaceus) a Suècia.

2011-01-25T01:33:00.000-08:00

En Xavier Larruy, un dels anelladors de les basses de Can Dimoni, m’ha enviat Un full de recuperació d’una Boscarla de canyar ( acrocephalus scirpaceus)anellada la tardor del 2009 ales basses de Can Dimoni i recuperada l’any passat al juny per un anellador Suec a uns 2609 km de les basses de Can Dimoni, concretament a l’estació d’anellament Renstad, Takern Ostergotland, Suècia, segurament aquest ocell a estat capturat a la seva area de cria.

Aquestes dades son les que fan tan interessant un espai com les basses de Can Dimoni, i que justifiquen els nivell de protecció, ara el que seria interessant és mantenir aquest espai i no fer tanta neteja de vegetació dons el objectiu de protegir un espai com Zona CEPA no a de ser altre que potenciar el hàbitat per que els ocells puguin estar tranquils.
L’ultima actuació que va ser un desastre, va ser la neteja del canal paral•lel que hi ha al costat de les basses petites i que ha fet que el dormider d’Esplugabous (Bubulcus ibis) que durant tants anys ha estat actiu i que era un del motius per el qual les basses es van protegir, ara esta quasi desaparegut gracies a que les administracions no tenen consciencia de que les basses de Can Dimoni son un punt estratègic per les migracions i zones de cria d’uns quants ocells protegits.

Crec que es tindria que tirar endavant un pla director de gestió i usos de les Basses de Can dimoni amb el objectiu ven clar que no ha de ser altre que complir les normatives europees per la protecció de les aus.
Un espai tan petit i en tanta pressió per part de caçadors, pagesos,no pot estar nomes per crear un àrea de esbarjo.
Andreu0505

Bolets de les nostres muntanyes

2010-11-01T11:48:00.000-07:00

Aquestes dades sota el bosc de les nostres muntanyes surten els apreciats de bolets de diferents formes i colors, un dels grups que tenim que identificar amb més cura es la família Amanita. Dons es on estan representats els més tòxics i els més bons de les nostres muntanyes,

Família Amanita.Son bolets que surten com d’un ou que està amagat a la terra de color blanc de on surt un peu amb anell més o menys gran i tenen un barret rodo amb la pell o cutícula llisa brillant i que normalment conte restes del vel que es la part del ou que a quedat enganxada al barret, per sota el barret, estan les lamines que arriben fins al marge fen que aquest marge arribi a ser casi dentat. Dintre d’aquest genera tenim els dos extrems un del bolets més apreciats Ou de reig ( Amanita caesarea) i un dels més tòxics i que més intoxicacions a portat, la

Farinera borda ( Amanita phaloides).

Molt fàcil d’identificar dons te un barret amb un color grocs verdós més o menys intens amb el marge blanc, te un anell fibros del mateix color blanc pur que el peu i les làmines,surt sota alzines i roures, molt tòxica.

Pixaca (Amanita phanterina)

Te el barret de color bru amb menys o menys intensitat i restes del vel de l’ou blanques com si fossin escates, les lamines i el peu també son blanques, l’anell es petit surt sota alzines i roures, també es molt tòxica.

Ou de reig (Amanita caesarea)

Bolet amb un barret d’un color taronja vermellós amb el marge estriat quant es jove te forma d’ou d’aquí li ve el seu nom, amb el peu i les lamines de color groc clar, uns dels primers bolets que surten, molt bon comestible no con fondre amb la matamosques que te el barret de color vermell i el peu les lamines de color blanc, tot i que per les nostres muntanyes no surt i que surt sota coníferes, a diferencia del ou de reig que surt sota alzinars i rouredes.

He de dir que si teniu algun dubte a l’hora d’identificar
qualssevol bolet sempre és millor fer una foto de totes les parts, per després amb una guia poguer identificar-lo que recollir-lo per després llençar-lo,també s’ha de tenir el seny a l’hora d’anar a recollir bolets, els bolets que no coneixem tenim que deixar-los i no trencar-los dons son aliment d’altres bestioles.
Andreu

"Bitxos Extraterrestres"

2010-10-26T11:34:00.000-07:00

Divendres passat durant el cafè que fem abans de començar a treballar a l’escola bressol la Susa, la Susanna una de les meves companyes va trobar un del insectes més estranys que he vist, es de la família dels artròpodes concretament del genera Pregadéus (Mantidae) ,aquest bitxos semblen extraterrestres, quan comences a utilitzar el macro i augmentes els detalls semblem monstres,de fet les femelles tenen la lletxa costum de menjar-se als mascles durant la còpula i comencen pel cap.
Aquí teniu tres representants d’aquesta curiosa família.

Només he trobat el nom científic d'un de les tres Mantis religiosa, que és la mes comú i més gran les altres dues son ameles però no he trobat el nom científic.
Andreu0505

Dragó rosat(Hemidactylus turcicus).

2010-10-10T08:17:00.000-07:00

Aquest passat mes de setembre duran una de les tardes d’observació de la migració de la tardor de rapinyaires, al Tabor de Torrelles de Llobregat.
El meu fill Víctor Burguera es va trobar un exemplar de dragó rosat, és la primera vegada que el veiem de fet en Pedro Martin un dels pioner del grup ecologista Encina va ser el que es va adonar de que no era un dragó comú.
El Dragó rosat es un rèptil de la família dels gecònids es abundant a tota la façana litoral,es diferencia del seu cosí el Dragó comú per que te urpes a tots els dits, també les seves mides reduïdes y el ventre casi transparent d’aqui li ve el nom de rosat, fan de molt fàcil d’identificar.
La curiositat es on el ven trobar ja que era lluny del seu habitat dons esta molt lligat a les cases on caça insectes a la nit sota la llum d’un fanal.
En Víctor cada any ens trova algun bixo ja que ell a diferencia del seu pare li agrada mirar capa terra, quant no es un granota es una aranyota supossu que per un nen de 11anys a de ser molt aburrit mirar capa el cel, ja que cada vegade costa més veura un grup de rapinyaires volant.
Andreu

Migració Potsnupcial de Rapinyaires 2010

2010-09-04T09:20:00.000-07:00

Com cada any per aquestes dates al Pic Fustera de Torrelles del Llobregat els caps de setmana de setembre i octubre, uns quants amics amb molts ocells al cap ens ajuntem per observar l’espectacle de la migració de rapinyaires de la tardor i algunes aus tan interessants com la cigonya negra.
Es poden observar fen el seus vols, intenta’n agafar l’aire calent que les faci prendre molta alçada, per desprès sense gairebé esforç deixar que el vent les empenyi fins la propera muntanya, el objectiu de la majoria d’aquest ocells es arribar al contient Africà on tindran més aliment i més hores de llum, la procedència son les zones de cria del centre i nord d’Europa.
En Ferrant Arenas, des de fa ja uns quants anys, fa el seu recompte i les dades no son massa alentidores dons aquest any passat va estar un any molt fluix la tendència dels darrers anys és que el número de ocells observats va minvant per lo menys en aquesta zona, desconeixem les raons del per que, penseu que ha agut una disminució de casi un 50% menys.
Esperem que aquest any canvií la tendència i puguem gaudir d’aquest espectacle.
A mitjans d’aquest mes de setembre i fins mitjans d’octubre, membres del Grup Naturalista Santboia, els caps de setmana estaran a la zona del costat de l’ermita per controlar i donar informació a totes les persones que estiguin interessades, si disposeu d’uns prismàtics porteu-los que amb una mica de paciència podreu gaudir dels vols circular d’aquest ocells.

Dades de la Migració de Tardor 2009.

Falcó Vesper. (Pernis apivorus) 151
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 93
Esparver cendros (Circus pygargus) 4
Àguila pescadora (Pandion haliaetus) 9
Àguila calçada (Aquila pennata) 2
Xoriguer comú (Falco tinnunculus) 74
Esparver vulgar (Accipiter nisus) 30
Falcó mostatxut ( Falco subbuteo) 18
Aliga marcenca (Circaetus gallicus) 8
Aligot comú (Buteo buteo) 4
Milà negre (Milvus migrans) 2
Milà reial (Milvus milvus) 2
Falcó de la reina (Falco eleonorae) 2
Xoriguer petit (Falco naumanni) 2
Astor (Accipiter gentilis) 2
Rapinyaires sense identificar 20

Total ocells observats : 423

Orquídies de les nostres Muntnyes

2010-06-02T10:03:00.000-07:00

Ara fa ja uns anys que he anat recopilant imatges de les orquídies que surten a les nostres muntanyes,aprofitan les noves tecnologies he fet aquest audiovisual,amb l'intenció de mostrar la part mes bonica d'aqueste plantes amb formes i colors tan captivadors. Em de intentar preservar les zones on surten per tal de garantir la seva existecia. Desitjo que us agradi. Andreu0505

Remolar-Filipines Reserva Natural del Delta de Llobregat

2010-05-17T14:37:00.000-07:00

Aquest diumenge he anat amb els meus amics Ferran i Miqui aprofitant que per fi sortia el sol, a fer un tom pel Espais Naturals del delta de Llobregat concretament a la zona del Remolar – Filipines municipi de Viladecans al costat de l’antic càmping Toro bravo. Per arribar teniu que agafar la autovia de Castelldefels direcció Viladecans fins arribar a un cartell que indica Remolar- Filipines, esta molt aprop de la nova terminal del aeroport del Prat del Llobregat.
Ara fa un temps que no hi anava, es un espai de maresmes amb un itinerari amb observatoris o aguaits de fusta per pogué observar la avifauna tranquil•lament sense molestar, hi ha tres aguaits, ara a la primavera es una bona època per pogué fotografiar algun dels
ocells com la Gamba roja vulgar (Tringa totanus) que estan de pas en la seva migració capa zones de més al Nort, d’altres que aprofitant aquest espais per criar com la Camallargues (Himantopus himantopus)

, de semblanza molt fragil però molt territorial no s’ho pensa dos vegades si algun animalot s’apropa al seu niu sortira volant cridant i fen vols intimidadors, jo he vist com han fet fora un cavall, també podrem observar la prole dels Ànec Collverd (Anas platyrhynchos)nadant.
La presió del aeroport i d'una futura urbanització fan perillar aquest indret, esperem que la Comunita Europea fagi la seva feina i no dexi que l'especulació acabi amb aquest espai.

Andreu0505

Excursió al la zona de Ripollès als boltants de Campdevànol i de Gombrèn.

2010-04-06T11:19:00.000-07:00

Aquest dies em aprofitat per visitar una zona del Ripollès que no coneixia, concretament la zona de el Torrent de la Cabana al costat de Campdevànol.
L’itinerari del Torrent de la Cabana, és un itinerari que l’Ajuntament de Campdevànol te marcat amb uns cartells informatius.
Per arribar tenim que agafar la c-17 fins Campdevànol una vegada arribem a Campdevànol agafarem la carretera que va fins a Gombrèn passat uns kms de Campdevànol hi ha el càmping Pirinenc, que es on comença l’itinerari del torrent de la Cabana.
L’inicií de l’itinerari passa pels voltants del càmping Pirinenc,està molt bé senyalitzat, amb un recorregut de uns 8,500km i un desnivell de 280m, de dificultat fàcil, per fer tot el recorregut trigarem unes 5h contant les parades.
Deixem el cotxe al aparcament que hi ha al costat de la zona de picnic i seguim el cartells d’informació mig recorregut, passat el càmping
trobarem un enorme pollancre aquí tenim que agafar el camí capa l’esquerra, passat una granja de xais, el camí baixa a ma esquerra per anar endinsant-se al costat del torrent amb uns salts d’aigua o gorgs amb noms propis i de menys a mes alçada fins arribar a un més gran que marca el mig del itinerari després el camí ens endinsa al mig d’un bosc de pi vermell, pujant mica a mica arribarem a un petit mirador on es pot veure part dels Pirineus, començarem a baixar fins arribar al bosc de ribera avellaners i verns són ara els arbres que podrem veure fins arribar a una area de lliure amb barbacoes i taules i uns Prats per pogué descansar.
Fins aviat
Andreu

Barlia Robertiana

2010-03-21T09:54:00.000-07:00

Amb l’arribada de la primavera ja se estan deixant veure les primeres orquídies de l’any, ara fa una dies que em vaig trobar amb unes quantes plates de la Barlia robertiana.
Crec que es una de les orquídies més grans de les nostres contrades.
Te una rosseta bassal de fulles amples i carnoses d’un verd lluent d’on surt la seva tija amb fulles oposades no tan grans, la vara floral d’uns 20-30 cm d’alçada amb unes flors de colors blancs i morats més o menys intens,el pètal central o làbel te forma d’un petit home, floreix des de final de febrer fins a finals de març,el seu aroma és molt intens.
El seu non va ser dedicat a Joseph Barla, un botànic frances del segle XIX.
Actualment aquesta espècie a estat integrada al grup de les Himantoglossum.
Aqueat hivern a estat amb molta pluja i fret, això fa pronosticar una bona primavera amb abundància de moltes orquìdies.
Andreu0505

Cens d'ocells hivernats 2009

2010-02-03T10:53:00.000-08:00

Ara fa uns tres anys que un grup de gent aficionada a l’ornitológia van tenir l’idea de realitzar un cens d’ocells hivernats a la part baixa del nostre riu llobregat,
Concretamente de Olesa de Monserrat fins el Prat de Llobregat,amb l’intenció de fer una estimació dels ocells que aprofitan aquesta part del riu per passar l’hivern.

Metodologia:
Es el mateix mètode que s'utilitza a altres zones on es fan censos. Es reparteix per tot el territori a analitzar en el nostre cas varen ser quatre grups , i tothom a la sortida del sol esta ja al seu lloc per tal d'anar contabilitzan tots els ocells que es bellugant fins a les 11 del mati que finalitza el contage després tothom que per fer la recollida de dades.

Un aperitiu per tal de compartir experiències, totes aquestes dades les informatitzant en Sergi Sales i en Jordi Cerdeira els culpables de tot aquest embolic membres de la Societat Catalana d'Anellament i responsables de la web vist avui, son els encarregats de recollir les dades i fer finalment el cens, s'ha de comentar que totes aquestes persones que participant ho fan voluntàriament.

Equips
EQUIP 0
Zona
Hospitalet. Cal Trabal
Ricard Gutiérrez Totals ocells conatats : 184
EQUIP 1
Zona
Cornellà/Sant Boi
Ricard Gutiérrez; Ferran Arenas
Totals ocells conatats :818
EQUIP 2
Zona
Entreponts, potabilitzadora, pont AVE, gravera
Àngel Arroyes, Marc Pérez i Xavier Vicient
Totals ocells conatats : 224

EQUIP 3
Zona
Sant Feliu
Marcel Gil
Totals ocells conatats: 348

EQUIP 4
Zona
Aiguamolls, Sant Vicens ,riera sant Vicens , rasclosa, rielada, barraca,
Sergi Sales, Francesc Capdevil, Rosa Simón, Cochi Linares, Juan Calleja Totals ocells conatats :1238
EQUIP 5
Zonariera Corbera, celsa, chatarra, pont AP, horts, congost,
Victor Sanz, Paco Martínez
Totals ocells conatats : 337
EQUIP 6 i 7
Zona
Martorell, Abrera, Olesa
Jordi Cerdeira,Raul Bastida Totals ocells conatats :550.

Espècies més representatives: nº ocells observats
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 808
Xarxet comú ( Anas crecca) 111
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 18
Corb marí gros(Phalacrocorax carbo) 145
Esplugabous (Bubulcus ibis) 444
Bernat pescaire(Ardea cinerea) 54
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 263
Fotja vulgar (Fulica atra) 8
Fredeluga (Vanellus vanellus) 94
Totals Ocells observats : 3699 ind

Jo aquest any no he pogut participar,us poso un resum dels total per que us feu una idea de lo que tenim a la part baixa del nostre riu.
Com sempre totes aquestes dades arria'n de servir per donar el grau de protecció al nostre malmès riu, crec que les administracions s'han d'adonar que el nostre riu no pot ser només una via de serveis per on passar tot de canonades he infraestructures.
Andreu

Dormider de Esplugabous de les Basses de Can Dimoni !!SOS!!

2010-01-15T11:47:00.000-08:00

Una vegada més la realitat supera la ficció en temes mediambientals, ara fa uns mesos les administracions que gestionant les Basses de Can Dimoni,van decidir fer una neteja del canal que va paral•lel a les bases petites de Can Dimoni, van tenir la brillant idea de ficar maquinaria pesada i van obrir una pista parle-la a les dues basses,suposo que per realitzar aquesta actuació algú a tingut que fer un estudi d'impacte mediambiental previ,ja que estem parlant de una zona de la Xarxa natura 2000, zona zepa(Zona d'especial protecció per les aus), que justament en aquest espai al mig de les dues basses es troba un dormidor de Esplugabous (Bubulcus ibis),segurament el dormidor més gran del delta de Llobregat i un dels motius per que el espai de les basses de Can Dimoni te aquest nivell de protecció.
Dons bé ara ja fa uns mesos ja ven comentar amb les administracions el que pasaria que el dormider de Esplugabous a quedat reduït quasi a la meitat, tot el costat dret de les dues basses a quedat nu de vegetación, i a sobre par dels fangs que van extreure del canal han anat a parar a un canto de les basses quedant tota la part de darrere amb el fang surant per bona part de la bassas també hi han restes de les safates de Poliespan que fan servir els pallesos per els plantels.

Per que dic que una vegada més la realitat supera la ficció de que serveix protegir un espai amb normativa europea de que serveix crear una administració amb diners públics per la protecció de tot el delta del Llobregat, si després ningú controla les actuacions que és fan.
Ara toca possar-se les piles i demanar responsabilitats als que no han fet bé la seva feina.
Andreu

La Nostre amiga Geneta

2009-11-24T12:05:00.000-08:00

Ara fa uns quatre anys que el meu amic Ferran Arenas alies “Nando” i jo, varem tenir la sort de trobar-nos amb aquesta bestiola de la nit i de les rieres, silenciosa i àgil i capaç de matar ens dècimes de segons a qualsevol animal més petit que ella. Des de el primer moment que ven tenir la sort de mirar-nos als ulls, tots tres ven quedar enamorats, era un amor interessat si cal, per una banda per motius gastronòmics, per l’altre per motius més intrínsecs, dons només la mera contemplació un animal tan adaptat al seu medi amb tanta confiança amb si mateixa,et quedes enlluernat pels seus ulls lluents per la nostre llanterna. Per la capacitat de mouràs en plena foscor sense els més minin dubte de on posa els seus peus, amb la agilitat que puja i baixa de les branques sense fer moure ni tan sols una fulla. I tan noble que cada cop que et bellugues per que se t’han adormit els peus tan sols aixecà la cara per mirar.
En Nando i el seu gos Trèvol, quant entra la tardor i les tardes s’escorcen, van a la cita amb ella, és curiós per que no fa falta que es truquin per telèfon, i ni tan sols ho fa cada setmana només quan pot, però ella quasi sempre hi ve i de tant en tan ens porta la família s’està una estoneta i sempre deixa part del menjar.
Només és trobant a la tardor, com si d’un pacte sense paraules, i en quan comencen els dies del cel,ja no apareix fins la següent tardor.Jo ara feia temps que no havia pogut anar i l’altra dia dons vaig preguntar al Nando de com estava la nostre estimada, tenia mono, em va dir, com sempre des de fa quatre anys, i vaig tenir la sort de poder fotografiar-la aquí us deixo unes imatges.
No es pot demanar més.
El fet de quedar només a la tardor és per que es l'estació de menys aliment del any i per que no volem que perdi la capacitat de supervivencia.

Es una verdadera llàstima que cada vegada queden menys espais, per que ella i d’altres com el Teixó ,la Mostela fins i tot la Guineu, puguin campar sense que una carretera una tanca es creuí amb el se camí, ara tot son recuperacions de rieres de corriols de murs de pedra seca et et, però que passa amb els verdaders habitants d’aquest espaïs dons que no poden viure tranquils.

Quan no passa una maquina i destrossa tots els seus caus on fan la seves cries, tallant tota la vegetació i deixant tot pelat i no és poden amagar, crec que s’ha d’anar amb més cura
i abans de començar a fer neteges sense control, s’hauria de mirar on hi ha evidencies de que i poden haver bestioles i deixar zones sense netejar a mena de refugis.
Ho dic per que molt a prop de la zona on tenim la cita, ha quedat tot pelat.
Que passara l’any vinent?.

Andreu

Estació d'Anellament Científic de Can Dimoni

2009-11-18T04:40:00.000-08:00

Durant el 2009 la regidoria de Medi Ambient de l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat ha promogut una campanya d’anellament científic d’ocells a les basses de can Dimoni. L’estudi s’ha realitzat durant les migracions de primavera i tardor, per tal de conèixer la importància d’aquest espai protegit com a punt de refugi i alimentació per a les aus durant el seu viatge migratori. Es tracta del tercer any consecutiu que es porta a terme aquest estudi, que compta ja amb un total d’uns 3200 ocells anellats de 63 espècies. Els resultats obtinguts fins al moment posen de manifest la importància d’aquest espai, especialment per algunes espècies pròpies de les zones humides. Per exemple, ja s’han capturat 465 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus), destacant un exemplar anellat a França i un altre a Croàcia. La captura d’ocells amb anella estrangera no és estranya en aquest indret, ja que es troba al delta del Llobregat, una zona privilegiada per a l’observació d’aus migratòries per la seva ubicació entre el litoral, el riu Llobregat i la serralada Litoral. Altres controls destacats han estat un esparver vulgar (Accipiter nisus) finès, una oreneta vulgar (Hirundo rustica) belga, una cotxa blava (Luscinia svecica) txeca i un repicatalons (Emberiza schoeniclus) suís, aquest darrer el passat 9 de novembre.
També s’han trobat ocells anellats a altres indrets del delta del Llobregat, cosa que demostra la relació estreta existent entre els diferents espais del Delta. A més, s’han anellat ocells força escassos al delta del Llobregat, com el tallarol emmascarat (Sylvia hortensis) i el boscarler comú (Locustella luscinioides).
Una altra dada interessant es va obtenir l’any passat, quan una boscarla de canyar anellada a can Dimoni es trobà 10 dies més tard morta a València, després d’uns forts aiguats.
Tot plegat ens dóna una idea de la importància cabdal que té la preservació d’aquest i de la totalitat d’espais naturals del delta del Llobregat i la resta del litoral català.
Per tal de donar a conèixer a tothom aquests valors naturals, s’ha possibilitat l’assistència de la ciutadania a algunes d’aquestes sessions d’anellament, com per exemple el Dia Mundial de l’Aigua. En aquest sentit, el proper dissabte 21 de novembre es realitzarà una sessió d’anellament dintre dels actes de la Setmana Verda de Sant Boi de Llobregat.
MAPA DE RECUPERACIONS D’ANELLES EXTERNES A CAN DIMONI

Ara farà ja uns cincs anys que L'Antonio Salmeron i un servidor varem decidir començar l'anellament a les Basses de Can Dimoni,
després és van afegir en Sergi Sales i en Xavier Larruy,per tal de poguer relitzar el seguiment de les dues migracions, ara creiem que ja tenim dades suficients per considerar aquest espai com un espai especial per els ocells i que ja puguem considerar Les Basses de Can Dimoni com estació d'anellaemnt Científic d'Ocells.
Fa unes setmanes que la gestió d'usos de les Bases de Can Dimoni a passat a mans dels tècnics dels Cosorci dels espais Naturals del Delta de Llobregat,desitjem que sigui per molt temps i que nosaltres puguem continuar fen la nostre feina.
He afegic un linc de la Societat Catalana d'Anellament,per si voleu més informació de les recuperacions que se estan fen a tot Catalunya.
Andreu

Excursió a Santa Fe del Montseny

2009-11-09T11:16:00.000-08:00

La zona de Santa Fe de Montseny, amb el típic bosc de fulla caduca, el faig és l’arbre més representatiu.
Uns dels habitats que més m’agrada, endinsar-se al mig del bosc i caminar per sobre el seu mant de fulles seques és una sensació molt gratificant els contrastos de llum filtrats per les fulles donen un aspecte tenebrós, sembla que darrere de cada faig hagi de sortir un habitant dels bosc, també son curioses les formes que fan els arrels clavant-se al terra com dits d’una ma gegantina.
Com no podia ser d’altre manera, portava la càmera a sobra i vaig fer alguna foto.
L’estany hi era gaire bé a la meitat de la seva capacitat,els rierols també tenien falta d’aigua i les fulles dels arbre caducs encara no havien canviat el seu colors verds pels colors gros i bruns que denoten la tardor.
També vaig trovar algun bolet de soca i un llimac molt curios.

Al linc que he possat a dalt hi tota l'informació per arribar.
Andreu

Polla pintada ( Porzana porzana).

2009-09-13T07:18:00.000-07:00

Aquest dissabte l’Antoni Salmeron, va anellar a Can Dimoni un dels ocells més esquius i més difícils d’observar que visitant les basses de Can Dimoni durant les seves migracions.Es tracta d’una Polla pintada (Porzana porzana),de la família dels gallinetes o pollàs d'aigua.
Més petita que la Polla d’aigua, te una característic piguejat al dors d’aquí li ve el seu nom, el seu habitat es el canyissar on s’alimenta de arrels de plantes aquàtiques i amfibis.
Te les potes de color verd amb uns dits molt llargs per pòquer caminar per sobre de la vegetació aquàtica .Poc abundant,es altra dels tresors amagats a les basses de Can Dimoni.
Andreu

Campanya d’anellament científic d’ocells a les Basses de Can Dimoni

2009-08-31T00:59:00.000-07:00

A Can Dimoni aquest mes d’agost ja ha començat la campanya d’anellament científic d’ocells de la migració postnupcial, i no hem pogut començar millor el Xavier Larruy, va capturar una Boscarla de canyar (acrocephalus scirpaceus) amb anella croata, a par d’una vintena mes d’ocells.
La buscarla de canyar és un ocells típic de les zones humides i un migrador de transsaharià. Te un plomatge de color marrons clar i no és massa fàcil veure’l ja que es seu habita esta al mig del canyissar és un dels ocells més anellats a Catalunya.
Andreu

Anellament de Flamencs a la PNDE

2009-07-13T13:49:00.000-07:00

Aquest cap de setmana he tingut la sort de participar juntament amb el Sergi, la Núria, la Neus, l'Eva, l'Enric i en Joan, tots membres de l'SCA, a la jornade d'anellament de polls de Flamencs comú a la colònia que hi ha en les salines de la PNDE. Unes 250 persones dividits amb tres grans grups varem participar.
A les 4 de la matinada tota una caravana de cotxes amb fila d'un, ens varem endinsà al mig del Parc Natural del Delta de L'Ebre a la zona de les salines, on hi ha actualment un miler de parelles de Flamenc comú(Phoenicopterus roseus) criant.
Tot ven organitzat per par del la direcció de la PNDE.
El primer objectiu es anar encerclant als polls que estan com si d'un ramat d'ovelles al mig de les salines, custodiats per uns quants adult, és com una mena de guarderia d'infants, tots plegats fen una cadena humana varem encerclà tot el perímetre de la salina i mica en mica anaven tancant el cercle, per anar conduint al grup de polls uns 1400 individus a dins d'un corral, semblava la Colometa a la dreta jeu a l'esquerra jeu fins que van entrar al corral.
Quant havien entrat al corral uns 400 polls aproximadament és va desfer el cercle ja que el objectiu era anellar només 400 polls, després varem començar les tasques d'anellament:
Dividits en grups i cada grup dividits en diferents tasques, uns s'encarregaven d'agafar els polls de dintre del corral altres de portarlos als anelladors, altres d'anellar, altres agafaven mesures biomètriques, altres els pesaven, i d'altres d'alliberar-los, tots coordinats per caps de grups amb el objectiu d'anellar i alliberar els ocells el més aviat possible sense que pateixin cap mal.
Per mi a estat una experiència molt gratificant. De totes aquestes dades sortiran estudis que faran possible la protecció dels ocells i els llocs on criant o passant l'hivern.
Després tots plegats varem gaudir d'un bon àpat.
Vull agrair a la gent de l'SCA sobretot al Sergi, per haver-me donat l'oportunitat de pogué
participar amb aquesta activitat.
Andreu

Parc Natural del Garraf

2009-07-10T04:16:00.000-07:00

Un dels espaïs naturals més propers a Barcelona i que guarda un riquesa natural molt singular, és sens dubte el Parc Natural del Garraf, no només per la seva proximitat al mar Mediterrani si no per les seves característiques geològiques.Els efectes del vent i de l’aigua han anat modificant la seva fisonomia al llarg del temps, canviant mica a mica els seus relleus, creant avenç de grans dimensions,roques amb formes curioses i rius subterranis que avoquen les seves aigües dolces mar en dins.
Jo us proposo una pet itinerari que es pot fer en un hora a peu, és un itinerari que esta força bé per anar amb els nens per gaudir de les vistes al mar i del silenci que és pot arribar ha escoltar,si el vent no fa el seu acte de presencia.
Podrem observar una flora on predominant el Garric (Quercus coccifera) amb matolls de Llentiscle (Pistacia lentiscus), amb petits boscos de Pi blanc (Pinus halepansis), degut a un fort incendi que va patir el parc els anys 80-90, no i queden molts, sobretot a la façana per on transcorre el nostre recorregut, la espècie vegetal més representativa del parc és sens dubte el Margalló(Chamaerops humilis)una petita palmera típica del mediterrani,antigament aprofitaven les fulles de la palma tallades tendres i assecades posteriorment, s'usaven per a la confecció d'escombres, estores, cabassos,cal afegir que actualment està protegit.
Pel que fa a la Avifauna podem gaudir de ocells força lligats als penya-segats, Merla blava((Monticola solitarius),Còlit ros(Oenanthe hispanica).Altres ocells més lligats a la màquia són: Tallarol capnegre( Sylvia melanocephala),tallareta cuallarga( Sylvia undata),també observarem enfilat als cables de llum un Botxí ( Lanius meridionalis),i si volem observar l’impressionant Àliga cuabarrada(Hieraaetus fasciatus)només tindrem que ficar-nos per Internet a la web Parc Natural del Garraf, on hi ha un link amb una webcam, posada al costat d’un niu.
Un dels mamífers més esquius son les Guineus ( Vulpes vulpes).

L’itinerari passa per un Antic diposit d’aigua, que actualment fan servir un mon d’animals ja que és un dels pocs punts d’aigua que hi ha en aquesta zona, si quant arribeu-ho, ho feu en silenci podreu gaudir d’algun dels ofidis que hi ha al parc com aquesta Serp verda((Malpolon monspessulanus)
o les granotes verdes (Rana perezi).
Aneu amb conte de no sortir dels senders ja que per aquesta zona hi ha molts avencs.
Com arribar:
Agafar l’autopista C-16 en direcció als túnels del Garraf, sortim a la sortida que posa port Ginesta,agafem la segona a ma dreta en direcció a d’urbanització Rap penat,anirem pujant i aneu han conte amb les nombroses i tancades corbés,mica a mica anem deixant la urbanització i ens anem endinsant al Parc, una vegada s’hagi acabat la pujada la carretera fa un gir a la dreta i passat 1Km aproximadament, trobarem una antiga masia amb una construcció coniforme es el centre d’informació del Parc Natural del Garraf hi ha bar.
Per arribar al punt d’inici del nostre itinerari tenim que continuar la mateixa carretera, passat uns Km, trobarem a ma esquerra un petit aparcament on deixarem els cotxes.
Per començar a caminar tenim que agafar una carretera que puja a ma dreta on hi ha una tanca, continuarem pujant tota la carretera fins que arriba una corba a ma esquerra on comença un petit sender a la dreta, si continuem aquest sender podem arribar fins al pic de la Morella, també podrem veure l’antic abocador del Garraf, actualment en fase de recuperació.
Per arribar al dipòsit d’aigua on estan les granotes, quant deixe-ho la carretera veureu que hi ha unes oliveres a ma esquerra agafeu el petit sender que puja un parell de marges petits, i trobarem unes antigues construccions al costat d’uns esbarzer .
Que cal portar:
Un calçat adequat per caminar per la muntanya, una gorra, una cantimplora, prismàtics i per suposat la càmera fotografica.
A mi m’agrada fer aquest itinerari per la tarda quant al sol ja no escalfa tant,també matinar força i veure com s’aixeca el Sol.
Animar-vos i a caminar que fa gana.
Andreu.

2009-06-28T03:50:00.000-07:00

Passejada pel parc Natural del Montseny( Tagamanent- Pla de la Calma).

Fa dues setmanes vaig anar amb el meu amic Manel, a fer una excursió al Parc natural del Montseny, a la zona oriental del parc, concretament a la zona que hi ha de Tagamanent fins al Pla de la Calma, és un paratge per anar a peu amb la família, ja que no te dificultat quasi tot el recorregut es fa per una pista molt ample amb no gaires pendents, si voleu podeu arribar fins Collformic uns del itineraris per pujar al Matagalls, també podeu dinar al restaurant Collfornic.
El bosc d'alzines i roures, amb matolls típics de bocs mediterrani amb prats de falgueres i com no podia ser d'altre manera hi han unes quantes espècies d'orquídies com aquesta Cephalanthera rubra

. Al costat del aparcament hi ha una petit sender que puja (20min) fins a un cim on trobarem la església de Santa Maria de Tagamanent
i gaudir dunes espectaculars vistes de la plana de Vic, fins i tot si els núvols ens deixant podrem veure la serralada de Montserrat, de fet aquest itinerari és part de la cursa Matagall-Montserrat.
A mitat del camí i trobarem una antiga Masia envoltada per camps de conreo, actualment és uns dels Museus Etnològics que hi ha al Parc Natural del Montseny,el dia que ven anar era tancat, al arribar a la masia la pista fa una ziga-zaga amb una mica de pendent passat aquest tram la pista suavitza el seu pendent i comença el Pla de la Calma, si no fa vent, és un paratge per gaudir els prats de falgueres amb el seu verd lluent, fan honor al seu topònim, i si mireu capa el cel amb una mica de sort podreu trobar un ocell d'ales amples que semble aturat al cel observant com passem per sota del seu territori, de sobta es deixa caure com una pedra i passat uns segons torna ha remuntar el seu vol fins a tornar-se un punt en el blau cel, és tracta d'una Àliga Marcenca (Circaetus gallicus), uns dels rapinyaires que nidifiquen al Montseny. Quan comença al Març arribant del continent Africà, per establir els seus territoris de cria, d'aquí li be el seu nom, és un ocells ven curiós ja que esta especialitzat amb capturar serps i petits llangardaixos per alimentar-se.

Com arribar:
Quan arribe-ho al poble de Tagamanent teniu que buscar unes indicacions que posant (Museu Etnològic- Turo Tagamanent) agafareu una pista mes o menys asfaltada de uns 7km, que arriba fins un petit aparcament on deixarem el cotxe.
Andreu.

Jornada d'Anellament d'ocells a Can Dimoni.

2009-06-21T10:09:00.000-07:00

El dissabte 14 de juny, membres de l'SCA, varem, fer la darrera jornada d'anellament científic d'ocells de la migració pre-nupcial(primavera 2009),juntament amb l'Ajuntament de Sant Boi i els tècnics dels Consorci del Delta de Llobregat, que vam portar amb un autocar,una cinquantena de persones interessades amb conèixer aquest espaï.
Dons contràriament al que nosaltres pensaven,ja que per aquestes dades els ocells que hi han a les basses estan criant i la diversitat és més reduïda,dons no hi ha migració.
Vam anellar gaire bé quasi tots els representants que aprofiten les basses i els seus voltants per criar.
Es van capturar una trentena d'ocells, Pardals,Caderneres,Balquer,Boscarla de canyar, un Trits,Rossinyol bord,un Abellerol i com no podia faltar,un Martinet menut,encare que va ser quant la gent ja havia pujat l'autocar,dons el ven parar i amb tots dintre l'autocar, vam explicar el que era aquell ocell tan estrany i per que les basses són tan importants per tots aquests ocells, i per les seues migracions.
Va ser una jornada força calorosa, però la gent va respondre molt bé fins i tot els nens.
Les fotos les va fer en Pere Canyamero un bon fotògraf.
La M.Àngels Branchadell m'ha enviat aquesta foto d'una activitat que varem fer la tardor passada

Tenim que amb continuar l'estudi i la preservació d'aquest espaï,no es pot baixar la guàrdia,i sobretot demanar a les administracions que impulsin acords conjunts, per la gestió i la preservació de les Basses i els seus voltants.

GRÀCIES A TOTS PER PARTICIPAR.
Andreu.

PERILL AL NOSTRE ENTORN NATURAL ¡¡¡¡¡

2009-06-12T14:48:00.000-07:00

Bona nit quant vaig començar aquest bloc volia enfocar-lo amb dos ideàs:
1ª donar a coneixia la natura que ens envolat, d'una manera didàctica amb el objectiu de que quant més coneixes una cosa, més la respectes, i més te l'estimes.
2ª Denunciar les agressions que pateix el nostre entorn natural més proper, intentant fer una critica que faci reflexionar al lector i així fer reflexionar sobre la temàtica.
Dons avui toca la segona .Perdoneu per si em salta alguna paraula pujada de to, però segons la meva modesta opinió no es pot dir d'un altre manera:
Resulta que fa uns dies el meu estimat amic Nando, em va comentar que un veí del barri l'havia dit que una part de la muntanya, propera al nostre barri Ciutat cooperativa, dons estava en perill, ja que hi ha un projectat de construcció d'una variant a San Andreu de la Barca, que ha expropiat aquest part de muntanya, per aprofitar les terres per construir aquesta infraestructura, ell amb el seu característic to amb deia. Això no s'ho creu ningú que puguin fe malbé una muntanya, per construir una carretera a un altre municipi , i que les administracions locals no facin res “MANDA HUEVOS” en deia, jo li vaig comentar que si que la lleis estan fetes per els Polítics, i que la normativa sempre diu que les coses d'interès general estan per sobre de les d'interès local, ell en va comentar que l'havien dit, que després d'extreure les terres tornarien a recuperar la muntanya.
Dons si tenen que agafar a tots els éssers vius i ficar-los amb un hotel fins que no acabí l'obra, ho tenim clar .
Dons si tot això es legal, però no ho trobe-ho una bogeria tot plegat,resulta que de tot això qui surt guanyant només son les empreses constructores,que controlant tot el tema d'infraestructures viaries,a costa del impostos que tots paguem a les administracions publiques,o sigui que el que prima és l'interès particular i no l'interès general,cosa que contradiu la llei,son les mateixes que després avalant els fixatges multimilionaris que fan alguns equips de futbol.Penseu amb el cost que li ha de suposar a una administració fer un moviment de terres d'aquest tipus una boixaria.I qui ho paga dons si els mateixos de sempre.Estic indignat,dons que tenim que esperà a que un ésser viu estigui en perill d'extinció per prohibir aquestes barbaries,clar després els que també treuen els seus beneficis son les administracions locals, que aprofiten per treure al seu rendiment, que si un poliesportiu, que si una carretera etc etc...., sabeu qui ho paga dons el mateixos de sempre i a on van a parar tots aquest diners dons al mateixos que abans he dit.
Clar després arribant les eleccions i tots els partits son de color verd i a sobre ens demanen al seu vot,dons no senyors,ho canvie-ho aquest estil de treballar,per afavorir només als interesso dels grans monopolis,o la gent que no som tontos dos no anirem a votar.
Uff quines ganes m'han entrat de posar-li al nom al porc.

Dons desitjo que aquest pots serveixi per obrir un debat per tots els que no estem d'acord amb aquesta bogeria, i si hi ha algú que pensa d'un altre manera que ho digui.
Bona nit
Andreu.

Ànec blanc Tadorna tadorna

2009-06-08T11:26:00.000-07:00

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Desprès de moltes dècades l'ànec blanc, a tornat ha criar al nostre riu, ara fa ja uns mesos, que els que voltem pel nostres riu observant els ocells, estàvem esperant aquesta bona noticia, dons hem estat observant durant tota la primavera riu amunt i riu a vall una parella d'ànecs blancs.
El dia 22/05/2009 sota el pont del Carrilet vaig tenir la sort d'observar la parella amb uns quatre pollets,ara només li queda un poll, la natura no perdona.
L'Ànec blanc és un ànec fàcil d'identificar, és gros i te el cos blanc, amb el cap negre i les ales de color bruns negres i blanques, i el bec de color vermell, per diferenciar els mascles de les femelles només tenim que mirar el bec, els mascles tenen una protuberància a sobra, que quant arriba l'època de cel es molt evident.
A diferencia d'altres ànecs l'ànec blanc no fa niu, si no que aprofita els forats del conills per instal·lar el seu cau.
Dons estem de sort, si anem deixant tranquil d'una vegada al nostre malmès riu mica a mica, anirem
recuperant la diversitat del nostre riu.
Perdoneu però aquesta vegada no tinc cap fotografia us poso un linc per que pugueu mirar-lo.
Andreu.

Epipactis kleinii

2009-06-02T11:07:00.000-07:00

Com vareu observar els que veu assistir a la trobada de Blocaires, no soc un gran orador. Era la primera vegada que tenía que presentar alguna cosa devant del públic, encare que no érem gaires.
El que si em va fer molta il·lusió es trobar-me amb gent que seguía el meu bloc, a tots moltes gràcies, i animeu-vos a participar.
Com “Lo prometido es deuda”.
Dons una orquídia nova per Sant Boi i ja son catorze, es tracta de una ,Epipactis kleinii

Ara fa un parell d'anys que vaig trobar una planta sense flors i quasi seca. No la vaig identificar ja que sense flors es molt difícil,dons aquest any he tornat al mateix lloc i aquesta vegada si.
Es tracta d'una planta amb rizoma al contrari de les orquídies del gènere Orphrys, que son plantes bulboses. Floreix al mes de juny. Les tijas surten del terra son de color violaci i son molt piloses, Les primeres fulles son lanceolades i amples , que surten alternades i més estretes al final de la tija ,son de color verd fosc.Les flors surten formant una espiga, amb els sèpals de color verd i amb dos pètals més o menys blancs,té un label d'un color rosat amb el marge enrotllat i amb l'interior més fosc.
Aquesta primavera sembla que s'haurà d'anotar amb els quaderns naturalistes, ja que tot està molt verd i estem tenint moltes sorpreses.

Andreu.

Orquídies del Camí Ral

2009-05-29T03:49:00.001-07:00

Fa un any que vaig tenir la sort de treballar de monitor del módul de Manteniment i Recuperació d'Entorn Natural, al Taller d'Ocupació a les ordres d'en Xavier Sànchez. Una de les tasques que més em va motivar, va ser la recuperació d'un tram de l´antic camí Ral, camí que anava de Vilafranca del Penedés fins a Sant Boi de Llobregat.

És un petit tram on el temps ha salvaguardat, les petjades dels carros a la llicorella, quant transportàven la seva mercaderia fins a Barcelona. Aquest petit tram està situat al costat de la carretera que uneix Sant Boi de Llobregat amb Sant Climent de Llobregat. La tasca que ens van encomanar, era la retirada del Bruc i esbarzers per tal d'anar descobrint l'antic camí excavat a la mateixa llicorella.

Quan vam començar, de seguida ens vam adonar que aquell camí tindria bones sorpreses, no només per la recuperació d'una part de la nostra historia, sinó també per una part del nostre entorn natural. Vaig identificar una petita orquídia La Spirantes spiralis.
Te dues característiques que la fan molt fàcil d'identificar. Una és la seva tija floral on van enganxades les petites flors( de 3 a 4 mm) fent una espiral perfecta, i l'altre que floreix a la tardor. És l'única orquídia Europea que floreix en aquesta estació. Les fulles formen una roseta basal al costat de la tija floral de color verd i molt pil·losa, d'on surten les petites flors amb els pètals de color blanc, unes 20-30.

Aquesta primavera he trobat dues espècies més: la Limodorum abortivum,
també és una orquídia de característiques de fàcil identificació, aquesta orquídia sembla un espàrrec, no té les fulles amb roseta basal i les petites fulles enganxades a la tija tenen color violàci per la carència de clorofil·la. Surt d'abril fins al finals de maig, al mig del bosc, no li agrada la llum directe. Té més semblança a una planta paràsita del gènere Orobanche que a una orquídia, de la tija floral, surten les flors de color violàci amb el fons blanc.
I també la Seràpia vomeracea que surt al pots"Orquídies de les nostres Muntanyes.Crec que és una bona oportunitat que hagi descobert aquest petit tram del Camí Ral, ja que es pot donar a conèixer tant l'història com la flor i la fauna.
Mireu el post que en Xavier Sánchez a tret al seu bloc:Estudiosos del Camí Ral visten el tram recuperat de Sant Boi.

Caixes niu per ocells

2009-05-23T11:45:00.000-07:00

Farà més de 20 anys que el Grup Ecologista Encina,van col·locar a tot la vall de Santa Barbara un centenar de caixes niu.Encara avui abans de començar la primavera, uns pocs membres d'aquest grup,es reuneixen per fer la neteja d'aquestes caixes, per tal de que les mallerengues puguin fer el seus nius dintre.
Aquesta setmana he anat amb el Ferràn Arenas Ribas, un dels membres d'aquell grup de persones que encara es dedica a netejar i controlar unes quantes caixes.Amb la seva pertiga penja i despenja, una per una les caixes niu per mirar si estàn ocupades i anotar en el seu quadern de camp l'espècie i el nombre d'ous o d'ocells.

Hem tingut la sort de que una de les caixes encara era plena d'ocells, concretament de Mallerenga carbonera (Parus major).

Avui això de controlar les caixes niu es una feina feixuga, ja que amb la ventada d'aquest hivern al bosc han quedat força d'arbres caiguts i per arribar a les caixes es tot un poema també algunes de les caixes han caigut i s'han trencat.

La tasca que el Ferràn, el Pere i d'altres membres d'aquell grup de persones que fan es molt important, ja que al nostre bosc els arbres no tenen gaires forats i les Mallerengues no poden cria si no hi han forats.Els Pàrids o Mallerengues son ocells insectívors i que son capaços de menjar fins i tots l'eruga de la Processionaria, que tant afecta als pins.
Aquestes son les espècies que crian a les caixes nius:
La Mallerenga carbonera ( Parus major).
La Mallerenga petita ( Parus ater).
La Mallerenga Blava ( Parus caeruleus).
La Mallerenga emplomallada ( Parus cristatus).
Andreu0505

Oquídies de les nostres muntanyes

2009-05-17T09:26:00.000-07:00

Serapia vomeracea.
Segurament l'orquídia més abundant de les nostres muntanyes, surt a zones obertes amb molta herba de la roseta bassal surten les fulles lanceolades i estretes, amb una mena d'espiga o vara floral, la flor amb forma de barret te dos bràctees dirigides capa amunt format una mena de ambut o càpsula i un label dirigit capa vaig amb forma de llengua, tota l'espiga es d'un color vermell mes o menys intens.
Floreig els mesos d'abril fins al juny, contràriament a d'altres orquídies el label no te forma d'insecte.
No he trobat el nom en català d'aquesta orquídia, si algú de vosaltres ho troba.
Hi han tres espècies més a Catalunya.
Andreu0505

Tallarol emmascarat

2009-05-08T12:18:00.000-07:00

Anellat a Can Dimoni un Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis).
El passat dia 27 d'abril, el Xavier Larruy i en Marcel Gil tots dos anelladors experts, van capturar un exemplar mascle de Tallarol emmascarat,es una nova espècie per Can Dimoni.
Durant aquesta primavera la mitjana d'espècies capturades esta sent força elevada més d'una desena d'espècies per jornada es una bona xifra, també van capturar altre Martinet menut (Ixobrychus minutus) i ja son tres els exemplars capturats aquest any.
El Tallarol emmascarat és un dels més grans de la família dels tallarols, no es molt habitual per aquestes contrades, migrador de llargues distancies, passa l'hivern al sur del continent Africà i passa per Can Dimoni en la seva migració capa les zones de cria segurament a França e Itàlia.
Se sembla molt al Tallarol capnegre( Sylvia melanocephala) per diferenciar-los només tenim que fitxar-nos amb el color del iris, el tallarol emmascarat te l'iris de color blanc, i el Tallarol capnegre te l'iris de color vermell.

Andreu0505

Ophrys speculum

2009-04-25T11:43:00.000-07:00

Identificada una nova espècie d’orquídea al nostre municipi,l'Ophrys speculum.
Ja son tretze les orquídies que podem trobar a Sant Boi, aquesta setmana he donat un tom per mirar els llocs on normalment surten i me trobat una grata sorpresa un parell de plantes de Oprhys speculum, una de les ophrys més rares de trobar, ja teníem comptabilitzades unes dotze espècies al nostre terme municipal, en la imatge es pot observar que esta una mica passada, però encara es pot identificar per el característic label en forma d’insecte amb el marge mol pilós, quant la flor acaba de sortir la macula es de color blau molt lluent, també vaig fotografià la Ophrys lutea amb el label de color groc, Ophrys fusca i la Serapia vomeracea una de les més comunes encara que no sembla una orquídia , també estan apunt de sortir les Anacamptis pyramidalis, amb d’inflorescència en forma piramidal d’aquí li ve el seu nom.
Bé crec que si teniu temps agafeu-ho la càmera una guia i mireu a llocs herbacis a prop del camins i a fer fotos, heu de anar amb conte de no trepitjar-les ja que son molt minses, i també de no agafar-les, la majoria estan protegides i seria una llàstima perdre aquestes magnifiques plantes.
Andreu0505

Herbes de les nostres muntanyes

2009-04-16T12:09:00.000-07:00

També molt aprop dels bolets vaig trobar aquesta planta.
Cap d’ase (Lavandula stoechas),en Castellà Cantueso:
Planta perenne de la família de les labiades amb les tijas quadrades i pubescents, de fulles carnoses lanceolades i estretes,que surten directament de les tijas una a cada canto , fa unes inflorescències amb petites flors acabades amb uns pètals de colors violats més llargs, es molt aromàtica i es fa servir com a antisèptic, digestiu, antiespasmòdic, cicatritzant i antibacterià.
Andreu0505

Bolets de Primavera

2009-04-16T11:22:00.000-07:00

Hem arribat a mitjans del mes d’abril i aquest any sembla que hem retornat a temps més humits,han tant de pluja fins i tot estan surtin bolets,
Ahir vaig anar a donar una volta per la Torre de les bruixes, al camí de la font de Gualbes i em vaig trobar uns bolets, no tenen valor comestible però tenen uns colors força lluents.
Si no estic errat és un Higrocybe ceriacea. Té un barret cònic de color groc intens, mucilaginós i estriat. El peu és cilíndric de color groc amb unes petites escates blanques.
Surt a boscos mixtes, a llocs amb molsa i fulles seques.
Aquesta primavera hem d’aprofitar que hi ha molta humitat i sortiran un mon de bolets,falgueres i molses, aprofiteu per gaudir-la.
Andreu0505

Anellament a les Basses de Can Dimoni

2009-03-28T04:10:00.000-07:00

Fotografía feta per l'Antoni Salmeron el dia d'avans.

Anellament a les basses de can dimoni
Ven entrat el mes de Març, un grup de persones s’endinsen a les Basses de Can Dimoni, són les sis de la matinada i tot esta en silenci i les fosques, sembla que no bufa el vent, ens disposem a parar les xarxes i repartim la feina en dos grups, a la Basa Gran tot esta en calma, grups d’anecs Collverd(Anas platyrynchos) descansen sense que s’adonin de la nostre presencia, se escolten les veus dels xais del corral del costat i també d’algun gos.
A la basa els Cabuset menut ( Tachybaptus ruficollis), reclama el seu territori amb el seu xiuxiueja i també la negra Fotja( fulica atra)amb el seu lament,comença un nou dia i la llum cada vegada és més evident, els grups d’ànecs volan i amb el seu vol potent fan xiulets, darrera de la basa, als cables de la electricitat s'escolten els primers Cruixidells( Emberiza calandra)son els primers que hem escotat aquest any segurament estan descansant per continuar el seu viaje, també hem escoltat el primer Mosquiter de passa(Phylloscopus trochilus)és uns del migradors transsaharians, amb els seus set grams de pes segurament a passat tot el Sahara, i encare li queda la meitat del camí fins arribar al seu bosc caducifoli al mitj d’Europa on fara el seu niu.
Ja tenim totes les xarxes al seu lloc son dos quarts de buit, i comencen la primera batuda repatim les boses,al entra a la Basa Gran s’aixeca un Bernat pescaire( Ardea cinerea)amb el seu grit avisa de la nostra presencia a tots el ocells, comencen les primeres captures un Rosinyol bord (Cettia cettia) ja anellat, un Pit roig ( Erithacus rubecula),
a la següent xarxa no hi hagut sort, seguim a la següent i tampoc, esperem a que vinguin l’altre grup amb més sort que nosaltres,
Ens disposem h’anellar als ocells el més rapit possible per que tornin a la seva llibertat anotem totes les dades i a volar.
A tot això arriben el grup de persones, venent caminat i son de l’Associació de Veïns del barri Vinyets-Moli-vell, amb el Jaume Sans, una de les persones que més coneix el valor que tenen Les basses de Can Dimoni.
Esperem que la següent batuda sigui més pròspera uns dels anelladors detecta un grups de rapinyaires al blau cel, tots agafem els nostres prismàtics i ens disposem a identificar-los, semblen aligots comuns (Buteo buteo)un grup de 6 i hi també un Falco peregrí(Falco peregrinus)empaita avisant de que aquest és el seu territori de caça i no permet intrusos, també observem un gran grup de
Ballesters(Apus melba) també volen un grup d’Orenetes cuablanca( Delichon urbica),a tot això fem la següent batuda un parrell de Pardals comuns( Passer domesticus)una Cadernera( Carduelis carduelis)un Verdum( Carduelis chloris)un Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)i un Gafarró ( Serinus serinus)el Xavier Laruy, anellador expert explica als assistents d’importància que tenen les basses de Can Dimoni amb el futur de tots aquest ocells que hem anellat.
Comença a bufar la marinada vent del est, que quasi sempre bufa al delta del Llobregat i dic al delta, per que sí, les basses de Can Dimoni estant encara que no ho sembli al mig del nostre fracturat delta del Llobregat.
No hem tingut la sort que va tenir l’Antonio Salmeron també anellador expert, que el dia anterior va anellar el Martinet menut ( Ixobrychos minutus),peró si hem gaudit de les basse i de la migració prenupcial dels ocells.
Andreu0505

Peixos morts a les Basses de Can Dimoni

2009-03-16T13:15:00.000-07:00

Durant la jornada d’ahir al mati d’anellament científic d’ocells,varem observar una quantitat de peixos morts principalment carpes i també alguna anguila, a la basa Gran, no se quina ha pogut ser la causa d’aquestes morts, ja que en aquestes dates no és probable que hagi sigut botulisme, aquest bacteri és reprodueix amb condicions de falta d’oxigen al aigua, quan baixa el nivell de la bassa i quedant estols de peixos atrapats amb petits basalts, ahir el nivell de la bassa era força alt.
Esperem que no hagi sigut cap abocament i que la cosa quedi aquí.
Us informo que el proper cap de setmana estarem anellant i que el diumenge és farà una jornada per que la gent que estigui interessada vingui a gaudir d’una jornada d’anellament han nosaltres, ara que comencen a arribar els primers ocells nidificans.
Andreu0505

2009-03-08T12:12:00.000-07:00

Migradors Estivals
Cucut reial (Clamator glandarius)
Comença el mes de Març i en el nostre municipi es pot anar observant el primer migradors estivals,
ahir mateix durant la celebració de la festa del arbre a la muntanya de Montbaig, vaig observar les primeres orenetes vulgar ( Hirundo rustica), aquest mati he escoltat cantant el primer Cucut reial(Clamator glandarius) , a la zona d’esbarjo de Cans Blancs, aquest ocells son els primers d’una sèrie d’espècies que aniran arribant des de l’Africà, als seus territoris de cria, uns només passaran uns dies, i continuaran el seu viatge, però altres com el Cucut reial(Clamator glandarius), buscaran un niu de Garsa, per dipositar els seus ous, és un ocells que parasita els nius de les Garses.
Us poso un enllaç per que pugueu identificar-lo http://www.pajaricos.es/c/c1/crialo.htm , és un ocells molt cridaner i fàcil d’identificar, a Sant Boi és pot observar per la zona propera als canons i també a Can Dimoni.

Andreu0505

2009-03-05T13:16:00.001-08:00

Les nostres Orquídies (Ophrys sphegodes)
Amb l’arribada de la primavera són molts els vegetals que comencen a lluir-se amb colors llampants fen sortir les seves flors, un dels grups més evolucionats dintre del regne vegetal, són les orquídies, que han anat modificant els seus pètals per atreure a determinats grups d’insectes (abelles,vespes,aranyes), per afavorir la dispersió del seu pol•len i assegurar la pol•linització.
També una de les característiques, és que són plantes que s’alimenten de la descomposició de matèria orgànica, que emmagatzemen en uns petits tubercles en forma de testicles, que estan en les arrels, d’aqui ve el seu nom Orquis que en l’antiga Grècia, volia dir testicles. En les nostres contrades totes les orquídies, son plantes geotiques, que vol dir que les seves arrels estan enterrades a dins de la terra, en climes més tropicals la majoria són plantes epífites, que vol dir que les arrels són àrees.
La forma més fàcil d’identificar-les és observant la forma de les flors, la majoria tenen un pètal o label més gran i amb forma semblant a l’abdomen d’un insecte, també una característica per identificar-les és mirant les fulles, tenen el nervis paral•lels i solen ser fulles cruixides que surten d’una roseta bassal i que al mig surt la vara floral de on sortiran les flors.
A Sant Boi tenim repartides per tota la zona forestal unes dotze espècies diferents, hem de tenir present que totes les orquídies a Catalunya, estan protegides i no devem collir-les.
Andreu0505.

Nova Canonada al nostre riu

2009-02-22T10:24:00.000-08:00

Bona tarda
Aquest mati he estat donan un volt per la zona del riu efectivament es una sort que Sant Boi hagi recuperat el riu per que el ciutadans puguin fer un passeig , encara queda feina per que el nostre riu tingui el aspecte que és mereix, la sorpresa és que ja estan preparant dues canonades més, ja vorem si no tenen que tirar per terra alguns del arbres que se han plantat.
Quant acabaran d’una vagada de malmetre el nostre riu, En contes de anomenar-li
El Parc Fluvial, es tindria que dir el Parc de les canonades.
Andreu0505

El nostre Llobregat

2009-02-21T14:24:00.000-08:00

Aquesta setmana pasada he rebut un comentari de la plantada que és va fer a l'atre banda del Riu a Cornellà, el meu amic Antonio Salmeron,que porta molts anys lluitan per la preservació del Riu LLobregat, em va enviar aquest escrit i em va demanar que el fiquisi al Bloc aqui el teniu.
.El pasado 8 de febrero, el Ayuntamiento de Cornellá de Llobregat, organizo una plantación de 400 arbustos en el río Llobregat: Tamarindos y genistas básicamente. Yo soy de los que piensan que todo lo que sea plantar, bien venido sea. Ojala se hiciera cada año una plantación de árboles o arbustos típicos de humedales en el río.
A la plantada van asistir , según fuentes del ayuntamiento, unas 8.000 personas; al parecer faltaban herramientas para hacer la macro plantada. Al evento acudieron, como no, el señor alcalde de Cornellá, el regidor de medi ambient (entre otros) y el dúo musical de Cornellá, Estopa. Y como no podía faltar, se hicieron la foto junto a la plantada. Incluso le pusieron nombre al futuro bosque al que habían colaborado los hermanos Muñoz. EL BOSQUE DE ESTOPA.
Me gustaría pensar que toda la gente fue porque esta concienciada por temas de medio ambiente, pero la realidad bajo mi punto de vista es otra. Querían ver a los cantantes de cerca, querían oírles cantar; hasta a mi me gusta el tipo de música que hacen este dúo musical.
Por cierto, en la zona de plantación ya han entrado las cabras y ovejas y dos semanas después ya faltan algunos ejemplares de arbustos.
esperemos que, al menos, si sobrevive una cuarta parte de lo que plantaron, ya habrán hecho algo beneficioso para nuestro castigado río Llobregat, eso si, a costa de el dinero publico que todos ponemos de nuestro bolsillo.
Antonio Salmerón

Les vaques porten esquella i la merda fa pudor!

2009-02-05T09:17:00.000-08:00

Que ens està passa’n ens hem tornat boixos, no fa tan de temps a la nostre historia, que la gent vivia en entorns rurals i que per poder tirar endavant una família,l'única forma era l'agricultura i la ramaderia, molts de nosaltres som la tercera o quarta generació d'antics pastors o pagesos.
Us passo aquest manifest penso que alguns han perdut la memòria històrica.
Ja n'hi ha prou! La població rural de Catalunya està patint una amenaça!
Des de fa segles les campanes dels pobles toquen cada hora, les vaques, les ovelles i els cavalls porten esquelles al coll, els galls canten a la matinada i la merda fa pudor (com no pot ser d'altra manera).
Darrerament hi ha hagut un gran augment de població urbanita "post moderna" que fa turisme rural per "respirar aire fresc" i "viure la natura". Això no hauria de ser un problema si no fos perquè alguns d'ells, Ajuntaments i constructores estan posant en perill la tasca dels pagesos i ramaders.
Es veu que les esquelles i les campanes "molesten", els galls "criden" massa i els tractors "destorben" a la carretera, i segons algun Ajuntament no es cumpleixen alguna norma que s'han tret de la màniga.
Serà certa la dita tan nostrada "de fora vingueren que de casa ens tregueren"?
No hi ha cap problema en compartir el món rural, el que cal és respectar-lo com es mereix.
A Catalunya tenim la sort que hi ha gent que pot viure encara de l'agricultura i ramaderia, una tasca que, de moment, no fa fums ni cal posar límits de velocitat a les vaques perquè pasturin.
La muntanya no és Port Aventura! És real i és de veritat! Ajudem tots plegats perquè segueixi sent així.

Andreu0505

Carlos de Hita

2009-01-24T02:13:00.000-08:00

Carlos de Hita
En una de les edicions de la Setmana Verda que fèiem el Grup Ecologista Encina, vaig tenir la sort de coneix'al Carlos de Hita, va venir a presentar el seu Cd, Paisatges Sonoros, és un tècnic de so que es dedica a gravar el sons de la natura, porta més de 20 anys grava’n amb els seus aparell de so, voltant per tots els recons del mon registrant tots els sons ja siguin de fauna de flora o d’elements paisatgístic.
Es naturalista i tècnic de so , a participant amb diferents bandes sonores per pel•lícules, i documentals amb Nattional Geographic, es un referents amb el mon del naturalisme.
Us deixo el seu link per si voleu fer-li un ull. http://www.elmundo.es/especiales/2008/05/ciencia/sonido_naturaleza/autor.html
Fins aviat
Andreu0505

Parc Cultural La Zarza y la Zarzita

2009-01-21T10:42:00.000-08:00

Com ja vaig comentar en altre article, aquest estiu he estat de vacances a l’illa de La Palma,ven realitzar una excursió guiada al Parc Cultural de la Zarza i la Zarzita, situat al municipi de Garafía, es un dels jaciments rupestres mes importa’ns de les illes Canàries, dintre del bosc de Faya-Brezal, és troben unes nou coves amb diferents gravats Geoglifics,excavats a la mateixa roca representant diferents formes, espirals meandres i cercles, que Els antics Araurites habitants de les illes, utilitzaven aquets gravats per rendir-ne culte magic-religios, al aigua i al sol.
Ven tenir la sort de que la nostre guia era un palmera,és el nom dels oriünds de la illa de la Palma, molt experta amb tota l’historia natural de la illa, ens explicava com vivien i es comunicaven els Arurites.
Al començament hi ha un museu amb un centre d’interpretació i amb tota d’informació.
Crec que si teniu l’oportunitat de visitar l’illa aprofiteu i fer un visita guiada u la recomano.
Andreu0505

Martinet menut

2009-01-06T11:35:00.000-08:00

Martinet menut (Ixobrychus minutus).

Es el mes petit dels Ardèids d’Europeus,fa uns 35cm i pesa uns 140g es de la mateixa família que el Bernat pescaire( Ardea cinerea) o el Esplugabous ( Bubulcus ibis), a les basses de Can dimoni hi ve a criar, és una de les espècies d’aus més amenaçades degut a que està molt vinculada a les zones humides és per això que està catalogada al annexà 1 a la Xarxa natura 2000, una de les raons per que les basses de Can Dimoni és protegís.
Un ocell molt esquiu, s’alimenta de petits peixos que captura deixant anar el seu coll i fen servir el seu bec en forma d’arpó, les parts interiors del bec te uns dents en forma de serrall direccionats capa en dins, per tal d’evitar que els peixos s’escapin, quan és sent intimidat adopta una postura com si d’un canyís és tractes, fins i tot imita els moviments ondulants del vent, amb els seus colors
queda camuflat i costa de veure’l.
I te dimorfisme sexual els mascle es de colors mes lluents en volt es pot apreciar els colors crema i negre de les seves ales, la femella pel contrari te uns colors menys vistosos amb un disseny estriat de colors marrons per sobre i ocracis per sota.
Ha Can Dimoni es pot observar des de el mes d’Abril fins al mes de Setembre.

Andreu0505

Mines d'aigua.

2008-12-27T09:59:00.000-08:00

En les entranyes de les nostres muntanyes s’amaguen curioses formes per culpa de l'acció de l’aigua. Aquest any vaig tenir la sort de ficar-me dintre d’una de les antigues mines d’aigua, amb un grup de companys del treball,és el mon de silenci i la foscor,on l’aigua i les sals van treballant gota a gota i transforma’n les parets.
Quant comences a endinsar-te mica a mica les parets excavades fa molt temps pel l’home, es van transforma’n amb una mena de gola immensa com si de la boca d’un drac gegant és tractés.
Quant més ens endinsaven més petit et sentíes.
És una sort que aquestes mines estiguin tan ven conservades ja que formen part de la nostre historia i del nostre patrimoni historic.
Andreu0505

Equip del Naturaliste

2008-12-23T23:59:00.000-08:00

Ara que arriba el temps de fer regals us proposo un regals, per pogué gaudir del nostre entorn natural, l’inversió és mínima i els guanys que tindrem són molts,
Per començar uns prismàtics de 40x8, que no pesin molt per portar-los penjants al coll, també en farà falta una guia d’identificació, hi ha per tots els gustos per ocells, plantes orquídies, bolets, unes botes de muntanya i roba de còmode de colors no molt lluents, motxilla i cantimplora una petita llibreta per anar apuntan les nostres observacions, aquest és el equip necessari per començar,.
Jo ús recomano començar per els ocells que són els que podrem identificar més fàcilment, un dels llocs mes adient per començar és el nostre riu ara que tenim l’accés
mes fàcil, començar pels ànecs, també un lloc proper és la muntanya Montbaig, aquí els ocells són més petits i més moguts, segurament un dels ocells que
identificar-ho és el Pit-roig (Erithacus rubecula).
Ús animo a que gaudiu-ho del nostre entorn natural.
Bon Nadal feu cagà al tió.
Andreu0505

2008-12-16T09:00:00.000-08:00

El dia 8/11/2008, a les Basses de Can Dimoni, és va capturar un esparver amb anella finesa ahir mateix em van tramitar les dades del lloc de captura, us las passo.
DADES ANELLAMENT

ANELLA: S 281089 Helsinki
ESPÈCIE : Accipiter nisus
SEXE : Femella
EDAT (Euring) :poll al niu
LLOC ANELLAMENT : Pielavesi, Kuopio, Finland
DATA ANELLAMENT... 01/07/08
COORDENADES: UTM: 63º 13’ N 26º 56? E
ANELLADOR: Kalevi Rutonen, Pielavendentie 250, 724000 Pielavesi

OBSERVACIONS: ala 55 mm
DISTANCIA: 2.933 km
DIES: 0 anys, 4 mesos i 7 dies.

Ha Can Dimoni del any 2005, porten a terme un estudi d’anellament científic d’odells
i amb aquest control ja són tres el ocells capturats amb abelles estrangeres, l’any passat
varem controlar una Cotxa blava( Luscinia svecica) amb anella de Txeca i aquest any també hem agafat una Oreneta (Hirundo rustica), amb anella Belga.
Totes aquestes dades demostren l’importa’n valor que tenen les bases de Can Dimoini com lloc de descans de nidificació i d’hivernada per als ocells.
Bon Nadal a tothom.
Andreu0505

El Xarxet Comú

2008-12-14T10:14:00.000-08:00

El Xarxet comú(Anas crecca).
Aquest mati he estat fen de guia a una sortida al nostre riu Llobregat juntament amb l’Ajuntament de Cornella, l’activitat començava a la passarel•la que uneix els dos municipis, el de Cornella i el de Sant Boi de Llobregat, fins al viaducte del AVE.
Hem estat comenta’n les diferents espècies d’ocells que podem trobar en aquesta època de l’any, un dels ocells que hem pogut gaudir és el Xarxet comú (Anas crecca), ocells de la família dels ànecs, que ve a hivernà al nostre riu de latituds mes fredes.
Es un petit ànec molt fàcil d’identificar, sobretot els mascles degut a que el ull te un bonic antifaç de color verd molt lluent.

Una de Bolets

2008-12-09T09:12:00.000-08:00

Ja s’està acabant la temporada però a les nostres muntanyes encara podem observar alguns dels bolets típics dels boscos mixtes amb caducifolis i coníferes. Un d’aquest bolets curiosos és el pet de llop perlat ( Lycoperdon perlatum), he posat unes cireres d’arboç per mostrar la dimensió. No te valor culinari però si en feu un macro te una textura curiosa.
Quand el cos fructifer madura, deixa anar una pols de color marronos, que conté les espores.
Andreu0505

De vacances a La Palma

2008-12-03T14:28:00.000-08:00

Una de les raons de perque vaig triar l'illa de La Palma va ser per coneixer la Laurisilba, semble mentida la frondositat i l'humitat que hi ha en aquest ecosistema,verdaderament silencios i de mides impresionants, l'imatge parla per si sola,les falgueres de dimensions gegantines em feian sentir petit i el silenci era magestuós.
Andreu0505

Fauna

2008-12-03T13:12:00.000-08:00

Avui a la nostre muntanya de Montbaig he pogut observar dos exemplars d'una papallona força bonica i molt rara a les nostres muntanyes es tracta de la Papallona pao (Inacho io), també uns quants roquerols són uns ocells de la família de les orenetes, que no son gaire migradors, aquest segurament són provinents de la colònia que n'ha al Parc Natural del Garraf.

Andre0505

El nostre "Riu-re Llobregat"

2008-11-30T10:10:00.000-08:00

Queda poc temps per que s'inaguri la passarel·la, que farà més accesible el pas al nostre riu Llobregat, al terme municipal de Sant Boi, és curiós que s'estan gastant un mon de diners en fer passarel·les de formigó i uns tops de ferro, i que de la recuperació mediambiental del riu no tants, si voleu fer-li un ollada a aquesta passarel·la semble un vestit per ballar sevillanes.

També es lamentable que a la desembocadura de la riera de Can Solé se ha construit una estació de bombeig, l'han decorat amb un paisatge molt bonic simulant un marge del riu. Com no sabem recuperar el riu, ens dediquem a pintar-lo, tot plegat una monada, ara el dia de la Purisima,tots els que diuen que estan pel medi ambient es faran la foto.

Una vegada més el que conte es fer-se la foto i no recuparar realment el nostre Riu LLobregat, malmes per totes les instal·lacions, infraestructures que passan i passaràn per sobre.

Ara que teniem la possibilitat de recuperar el marge dret del riu al nostre municipi,l'unic que conte es la foto.

Andrer0505