Riera Totosaus

Al mig de la vall de Santa Barbara, sota el camí del bosc del Minyonet hi ha una petita riera la Riera de Totosaus, encara recordo la meva adolescència un grup d’amics del barri vam crear una petita bassa per anar a banyar-nos, dons els anys de molta pluja baixava força d’aigua , al costat d’uns avellaners l’únic redubta del antic bosc de ribera que quedava.
Aquí és on vaig començar amb les meves primeres observacions naturalistes recordo que llavors donaven per la TV1 la famosa sèrie del Hombre i la Tierra, a casa quant feien aquesta sèrie jo seia a la meva cadira i que no em molestes ningú, dons aquí vaig aprendre moltes de les experiències que ara us explico en aquest el meu bloc, una vegada vaig trobar un niu sota un petit canyar fet amb fulles de canya amb uns ous de color verd caqui, recordo que vaig anar corre’ns a casa i vaig agafar les fitxes col•leccionables dels quaderns de camp del Felix Rodríguez de la Fuente i vaig identificar aquell niu, era un niu de Rossinyol comú (Luscinia megarynchos), també recordo que aquell grup d’amics que ens ajuntàvem a la riera als avellaners vam construir un cabana amb canyes i els caps de setmana anàvem amb la nostre motxilla carregada de menjar per passar la tarda i banyar-nos a la petita basa que vam construir.
Riera amunt vam trobar un petit estol d’aigua que sorgia de la mateixa roca mare on hi havien uns amfibis molt rars amb una llarga cua i uns apèndixs ramificats com si fossin unes orelles, quant vaig arribar a casa vaig agafar la meva col•lecció de quaderns i buscant les fitxes d’amfibis vaig trobar que eren les larves de Salamandra, recordo que vem agafar unes quantes les vam ficar amb una ampolla de vidre i las vam portar capa casa amagades com sempre per que ningú de casa s'ha donés. Després vaig agafar un petit recipient de vidre les vaig ficar i les donava de menjar insectes, també vaig començar amb les aranyes recordo que la meva habitació tot eren pots amb tot de bitxos vaig començar una col•lecció d’aranyes dissecades, per cert encara a la meva germana petita li fan por les aranyes dons era molt tafanera i va obrir un pot que tenia una aranya de jardí que encara era viva i clar li va saltar a la cara i es va portar un bon ensurt.

Ara tot això a quedat només per els meu records, dons si veieu-ho les fotos després d’última actuació que es va dur a terme aquest darrer any, tot a quedat trinxat per la maquinaria pesant, no s’ha respectat ni un sol arbre als marges de la riera estem d’acord que la ventada del 2009 va arrasar tots els pins que hi havien als marges de la riera, però tots els roures, alzines, llorers i garrofer centenaris i el petit bosc de avellaners tots han estats arrasats no crec que això hagués fet falta.
I ara que? Ara aquest hivern tant plujós els talussos d’argila se estan desfent per la falta de la vegetació, fins i tot han entrat amb 4X4 est pot observar les rodades.
És molt curiós quant una ventada arrasa un bosc de pins diem que ha estat una catàstrofe, però quant arrasem sense cap sensibilitat tota una riera amb els seus arbres supervivents d’aquest catàstrofe li diém que ha estat una actuació forestal, Crec que ens manca una mica de sentit comú.
Si mirem com estava la riera abans de aquesta actuació forestal, encara semblava una riera ara després de tot això sembla una mena de camí sense cap ni peus.
Crec que és urgent la regeneració vegetal dels talussos per parar l’erosió de l’aigua.
Andreu0505