En un lugar de les nostres muntanyes de cuyo nombre no puedo no devo acordarme,en un Pi blanc (Pinus alepensis) hi ha una gran plataforma de branques on una família d'Ators intenta tirar endebant la seva prole.
Ara farà 8 anys en Nando controla el niu d'aquesta magnifica rapinyaire, es com un dels episodis del Hombre y la Tierra del desaparegut Felix Rodriguez de la Fuente, el culpable de que molts de nosaltres hagem agafat aquesta passió per el nostre entorn natural.
L'Astor amb els seus ulls de color groc vigila amb la mirada des de la seva atalaià en una branca propera al niu els 4 joves que estan apunt de sortir volant, ja amb el seu plomatge de juvenils exercitant les ales per anar agafant força.
De mitjana envergadura però amb una potencia de vol immillorables, amb una cua lo bastant llarga per soguer passar volant pel mig del bosc fen cabrioles per agafar les seves presses,que agafa amb les fortes garres i que esmicolarà amb els seu bec ganxut, sense dubte un ocells adaptat al nostre bosc mediterrani, ell és el responsable de anar controlant les poblacions de tórtores, merles,tudons i fins i tot conills,
Gaire bé és l'amo del bosc.
Tenim la sort de pugue gaudir d'aquest ocells tan magnífics, son uns dels indicadors de que el nostre entorn natural està en molt bon estat.
Andreu0505
2 comentaris:
Qué viejos recuerdos me trae esa foto, muy guapo tú blog, ya lo iré visitando
Hola David,
Como no vas a tener nostalgia, recuerdas el primer hide que hiciste junto al charco donde uno de los azores venia a refrescarse como pasa el tiempo, ya le dire al Ferran que nos has visitado.
Andreu
Publica un comentari a l'entrada