divendres, 10 de juliol de 2009

Parc Natural del Garraf



Un dels espaïs naturals més propers a Barcelona i que guarda un riquesa natural molt singular, és sens dubte el Parc Natural del Garraf, no només per la seva proximitat al mar Mediterrani si no per les seves característiques geològiques.Els efectes del vent i de l’aigua han anat modificant la seva fisonomia al llarg del temps, canviant mica a mica els seus relleus, creant avenç de grans dimensions,roques amb formes curioses i rius subterranis que avoquen les seves aigües dolces mar en dins.
Jo us proposo una pet itinerari que es pot fer en un hora a peu, és un itinerari que esta força bé per anar amb els nens per gaudir de les vistes al mar i del silenci que és pot arribar ha escoltar,si el vent no fa el seu acte de presencia.
Podrem observar una flora on predominant el Garric (Quercus coccifera) amb matolls de Llentiscle (Pistacia lentiscus), amb petits boscos de Pi blanc (Pinus halepansis), degut a un fort incendi que va patir el parc els anys 80-90, no i queden molts, sobretot a la façana per on transcorre el nostre recorregut, la espècie vegetal més representativa del parc és sens dubte el Margalló(Chamaerops humilis)una petita palmera típica del mediterrani,antigament aprofitaven les fulles de la palma tallades tendres i assecades posteriorment, s'usaven per a la confecció d'escombres, estores, cabassos,cal afegir que actualment està protegit.
Pel que fa a la Avifauna podem gaudir de ocells força lligats als penya-segats, Merla blava((Monticola solitarius),Còlit ros(Oenanthe hispanica).Altres ocells més lligats a la màquia són: Tallarol capnegre( Sylvia melanocephala),tallareta cuallarga( Sylvia undata),també observarem enfilat als cables de llum un Botxí ( Lanius meridionalis),i si volem observar l’impressionant Àliga cuabarrada(Hieraaetus fasciatus)només tindrem que ficar-nos per Internet a la web Parc Natural del Garraf, on hi ha un link amb una webcam, posada al costat d’un niu.
Un dels mamífers més esquius son les Guineus ( Vulpes vulpes).

L’itinerari passa per un Antic diposit d’aigua, que actualment fan servir un mon d’animals ja que és un dels pocs punts d’aigua que hi ha en aquesta zona, si quant arribeu-ho, ho feu en silenci podreu gaudir d’algun dels ofidis que hi ha al parc com aquesta Serp verda((Malpolon monspessulanus)
o les granotes verdes (Rana perezi).
Aneu amb conte de no sortir dels senders ja que per aquesta zona hi ha molts avencs.
Com arribar:
Agafar l’autopista C-16 en direcció als túnels del Garraf, sortim a la sortida que posa port Ginesta,agafem la segona a ma dreta en direcció a d’urbanització Rap penat,anirem pujant i aneu han conte amb les nombroses i tancades corbés,mica a mica anem deixant la urbanització i ens anem endinsant al Parc, una vegada s’hagi acabat la pujada la carretera fa un gir a la dreta i passat 1Km aproximadament, trobarem una antiga masia amb una construcció coniforme es el centre d’informació del Parc Natural del Garraf hi ha bar.
Per arribar al punt d’inici del nostre itinerari tenim que continuar la mateixa carretera, passat uns Km, trobarem a ma esquerra un petit aparcament on deixarem els cotxes.
Per començar a caminar tenim que agafar una carretera que puja a ma dreta on hi ha una tanca, continuarem pujant tota la carretera fins que arriba una corba a ma esquerra on comença un petit sender a la dreta, si continuem aquest sender podem arribar fins al pic de la Morella, també podrem veure l’antic abocador del Garraf, actualment en fase de recuperació.
Per arribar al dipòsit d’aigua on estan les granotes, quant deixe-ho la carretera veureu que hi ha unes oliveres a ma esquerra agafeu el petit sender que puja un parell de marges petits, i trobarem unes antigues construccions al costat d’uns esbarzer .
Que cal portar:
Un calçat adequat per caminar per la muntanya, una gorra, una cantimplora, prismàtics i per suposat la càmera fotografica.
A mi m’agrada fer aquest itinerari per la tarda quant al sol ja no escalfa tant,també matinar força i veure com s’aixeca el Sol.
Animar-vos i a caminar que fa gana.
Andreu.

1 comentari:

antonio ha dit...

recorda Andrés que a la granota verda ja li han canviat el nom científic.enorabona pel blog