dilluns, 17 d’octubre de 2011

BOUMORT

LA BRAMA DEL CÉRVOL.
Son les 4:30 de la matinada en Miki en Ferran en Ismael i jo em quedat per anar a viure en directe el espectacle de la brama del cérvol(Cervus elaphus) en direcció a la Reserva Nacional de Caça del Cap de Boumort.
Agafem el cotxe per la A2 en direcció a la sortida direcció Andorra.
Una vegada arribat a Pons agafem direcció a Oliana i després de uns quans Kilòmetres agafem direcció Coll de Nargó, per arribar a una pista forestal que ens portarà cap el cap de Boumort a 2000m d’altitud .
Cal arribar quan encara no hagi sortit el sol per escoltar al mascles de cérvol reclamant el seu territori per tal de fecundar el màxim numero de femelles. Només els macles més forts podran aparellar-se amb les femelles,la resta de mascles no tindran aquest dret .

Comencem a pujar i el dia es presenta molt fred aquesta hora de la matinada quan el astre rei encara no ha fet el seu acte de presencia i el vent del Nord fa que la temperatura no superi el 5 graus, la llum va canviant dels colors negre als color vermells i ataronjats que indican que el dia comença ven claret i sense cap núvols, obrim les finestres per tal de poder escoltar alguna cosa l’aire fres fa ens tinguem que posar els guants i les gorres, l’aroma de la resina dels pins es fa notar,degut a la poca humitat i la falta de plujes.Mica en mica anem pujant i agafant altura ara deixem les pinedes de Pi Roig i la vegetació es torna cada cop menys escassa els matolls de boj i les roques calcaries ens indiquen que ja estem a uns 1800m, pel migt de la pista ens creua unes llebres de muntanya grans com una guineu, el taronja de la llum es va canviant per el blau cel i el fred intensifica una mica, parem en una de les tantes corbes de la pista per que sembla que en Ferran a vist alguna cosa moure’s darrera dels matolls, agafem els nostres prismàtics per observar una femella de cérvol amb la seva cria, és el moment d’aturar-nos i muntar les nostres càmeres per provar sort, de sobte un soroll profund grau i llarg, al altre banda de la pista ens indica la presencia del majestuós mascle amb la seva cornamenta, és impressionat veure com s’atura i ens torna a bramar estarà a uns 50 metres de nosaltres agafem les càmeres i a disparar, amb la falta de llum no podem gairebé enfocar al mascle, però només per aquest instant ja a valgut la pena matinar, costa una mica mantenir polsà ferm i amb el fred encara fa més difícil d’enfocar aguantes la respiració un instant per mirar de que la foto no sortí moguda el mascle comença caminar per que ha escoltat els motors de les nostres càmeres que no han deixat de disparar han passat només uns 3 o 4 minuts i a mí m’han semblat una eternitat, la llum millora per moments però ara ja el majestuós mascle a desaparegut darrere dels matolls de bog sense donar-nos mes temps per pugue immortalitzar la seva estampa.
Tornem a pujar al cotxe i continuem la marxa ara amb tots els sentits a flor de pell amb les finestres baixades a pesar del fred, els primers ocells comencen a fer sentir els seus cants, altre cop parem i escoltem el bram de l’altre mascle aquest cop esta molt lluny però el seu bram ressona per tota la vall després un altre a l’altre canto de la vall, Tot està en harmonia la llum el cel blau el vents fred i l’aroma de les aromàtiques fan que et quedis un moment quiet i que els teus sentits surtin capa fora com quant et lleves pel matí i fas una estirada per posar els cos amb marxa, intentant carregar les piles.

Arribem al refugi de Cap de Boumort un petit refugi no controlat que hem fet servir per dormir algun altre cop i del qual tenim alguna anècdota no massa bona per explicar, dons la xemeneia no funciona massa bé i no treu tot el fum de a dintre. Per aquestes dates està ple de gent que com nosaltres venen a escoltar la brama dels cérvols. Decidim d’aturar-nos per estirar les cames una mica.
Sota aquest refugi hi ha un petit dipòsit d’aigua i un abeurador per les baques i els cavalls, que fan servir també els ocells i altres animals de la zona.
Agafem les nostres càmeres els prismàtics i el telescopi , els primers ocells en observar son els voltors que comencen a remuntar el seu vol aprofitant que ja el sol escalfa el vent i crea les tèrmiques a sí no tenen que gastar gaire d’energia per agafar alçada, altres dels ocells més petits però que també son típics d’aquesta zona son les grives i els trencapinyes amb els seus becs corbats

s’han especialitzat a trencar les pinyes per menjar el petits pinyons de les pinyes del Pi negre. També observem altre del ocells típics de la zona el Picot garser gran altre especialista a fer forats als trons secs dels arbres morts fins i tots una parell d’esquirols baixen dels arbres per donar un glopet d’aigua altre del protagonistes d’aquestes contrades el sit negre.
Tornem al cotxe per mirar de arribar a un prat on amb una mica de sort podrem observar alguna rapinyaire o el trencalòs i aprofitar per esmorzar una mica, muntem el telescopi i a observar al davant nostre
aixequen el vol un grup de voltors un dels quals és un voltor negre

introduït recent ment en aquesta reserva te unes marques alars, a la vall de sota tornen a ressonar els cérvols, mica a mica el astre rei ens fa anar treien la roba dons comença a pujar la temperatura, Agafem el cotxe per anar a la zona de l’obaga on en Miki coneix una zona de picnic amb una font després d’uns quants kilòmetres de pista arribem a l’altre banda de la vall per reposar forces és una zona de bosc amb unes taules de fusta i una
font ( La font de la Menta).
Trèiem els entrepans i a jalar que hi ha gana, després de reposar energies ens acomodem en l’herba per fer una revitalitzant , aquesta pràctica us la recomano dons és un dels plaer més només amb 10 minuts hi ha prou per carregar les piles, després d’estirar-nos una mica agafem una pista per anar agafant alçada en busca d’altre dels cèrvids que tenim en aquesta reserva natural el Isard (Rupicapra rupicapra), anem pujant i la manca de pluges es fa evident, dons en aquesta zona hi surten bolets i no vam trobar cap, la pista arriba fins el límit d’un tros de bosc amb mostres d’un antic incendi amb més roca, en aquesta zona en Miki ens comenta sol veure els Isards,no van trigar molt en aparèixer un parell de femelles amb un cabrit
, seguim la pista i sota un gran Pí negre observem amb els prismàtics un grup de 8 mascles

estan força lluny i només vaig fer una foto testimonial, la llum comença a baixar i altre cop els cérvols tornen a sortir del seus amagatall sota el bosc en busca del seu àren de femelles.
Nosaltres anem tirant capa vall i donem per finaltzada la nostre visita a la Reserva Natural de Bumort ha estat una bonica excursió a un paratge natural.