Un dia al observatori de fauna de la Vall del Llor

De bon matí encara a les fosques ens endinsem al mig de la Vall del Llor ,per fer unes quantes fotos al petit observatori de fauna que hem muntat per observar ocells de ven a prop. Son les 6:30 del mati i fa un poquet de fred tot i que aquest mes de novembre no està sent molt fred, la humitat és deixa veurà en forma de petites gotetes d’aigua impregnat tota la vegetació, també se ensuma aquest olor peculiar com de bolets, la fullaraca sota els roures es de color ocre ens indica que estem a la tardor, estem arribant i ja començant els primers ocells a reclamar els seus dominis, el Pit-roig amb el seu reclam característic com el repicar de una màquina antiga de escriure, ens està avisant de que tenim que anar preparant tot per poder capturar alguna imatge, també la merla està començant el seu despertar i els seus plint, plint va dient que el dia ja esta despuntant , ens fiquem a dins del petit hide fet amb unes quantes canyes i un tros de tela mimètica. Vaig traient la meva càmera per veure si i tenim sort i podem gaudir de bones fotos, ja esta tot preparat, dintre del petit hide la humitat sembla molt més evident i en cada bocana d’aire que respires notes la barreja de olors, el de la terra mullada amb l’olor de la fullaraca, al davant del hide si mires pel petit forat a la tela pots veure com l’aigua de la aiguadera va reflectant la llum i com si d’un mirall veus les banques del gran pi blanc, també est pot veure la petita menjadora penjada debant a una branca del Llentiscle, ara per un instant tot queda en silenci només trencat per la petita Mallerenga blava

que amb el seu reclam aspre ens indica que vol el seu esmorzar, de seguida enfilat a la menjadora comença a picotejar els cacaus, també el pit-roig és el primer a provar l’aigua,

amb les primeres llums encara no podem estrènyer el boton de la càmera per captar alguna foto, ara és hora de gaudir dels olors, els sorolls i del color del nostres visitants més matinadors, es sent el soroll del batre d’ales de la negra merla és un mascle amb el seu bec de color del rovell del ou que vol donar.se el seu bany

com quant nosaltres ens aixequem del llit i ens donem una dutxa, al costat d’amunt de la petita pedra el impacient i nerviós bruel també intenta retar.se les plomes

estrènyo el disparador de la meva càmera i el soroll fa que tothom sortí volant, en un instant tot torna a la normalitat ara a la menjadora s’han afegit un parell de mallerengues carboneres que també reclamant el seu esmorzar amb els seus repetitius reclams com quant toques una petita campaneta,

la llum cada vegada és més intensa els primers rajos del sol ens il•luminat les branques, el pardal de bardissa acabat d’arribar del seu viatge per passar tot l’hivern a casa nostre,

el pinça també s’ha afegit al festí arribat del centre de Europa

, el tallarol de casquets està també

, un migrador de llargues distancies l’ocell més abundant d’Europa. Encara que tenim una part de població sedentària, ara molts ocells venen a la nostre vall per passar tot l’hivern , al pi del costat se escolta com les afilades ungles del esquirol comú s’agafen a l’escorça i mica en mica va baixant fins arribar al terra tots els ocells han desaparegut i ara és ella la que enfilant-se a la branca del Llentiscle intenta agafar els cacaus de la menjadora amb una postura com si d’un malabarista al circ intenta amb les esmolades dents per el petits furats de la tela metàl•lica

de la menjadora faig un altre foto i el soroll de la càmera fa que surti corrents enfilant-se a dalt de tot del pi blanc, son les 10 del mati i ja tinc gana trec al entrepà de la motxilla i gaudeixo dels ocells que van arribant al nostre petit observatori ara li toca el torn a la petita mallerenga cuallarga que acostuma a venir amb tota la família amb els seus xiulets avisa a tots que be per donar-se un bany, he contat i seran unes 8

en total segurament serà la parella i els fills que han nascut aquesta primavera, dono un glopet d’aigua i a continuar immortalitzant als visitants del nostre entorn natural, se escolta el cridaner Gaig

amb el seu estrident reclam diu que també vol gaudir del bany ara la llum se esmicola per les branques de darrera meu i rebota per les branques del fons fen que els verd de les fulles es tornin grocs, la darrera foto

és d’un visitant sedentari que te la capacitat de foradar els arbres morts per instal•lar els seus nius és tracta del Picot garser gran també de tant en tant podem observar el picot verd més gran i amb el casquets de color vermell o els tudons molt reservats i esquívols . Son molts els ocells que durant els dos anys que fa que tenim l’observatori ens han visitat, ocells que depenent de l’estació de l’any que ens trobarem observarem, ara toca els hivernats que passaran tot l’hivern a casa nostre fins que arribi el més de març i començaran el seu llarg viatge, després entre els mesos de març i finals d’abril ens podrem trobar de tot espècies com la cotxa

que només observarem un parell de setmanes i després no tornaran fins al setembre per anar en direcció contraria capa el surt, també observarem con van arribant de mica en mica els que venen per criar a les nostre muntanyes rossinyol,

mosquiters pàl•lid el colltort o el llampant oriol aprofitaran els nostre aiguader per veure i banyar-se i tirar en davant les seves proles.

Ha estat un mati molt interesant i hem gaudit d’una bona jornada fotogràfica . Andreu0505