dimarts, 24 de novembre de 2009

La Nostre amiga Geneta

Ara fa uns quatre anys que el meu amic Ferran Arenas alies “Nando” i jo, varem tenir la sort de trobar-nos amb aquesta bestiola de la nit i de les rieres, silenciosa i àgil i capaç de matar ens dècimes de segons a qualsevol animal més petit que ella. Des de el primer moment que ven tenir la sort de mirar-nos als ulls, tots tres ven quedar enamorats, era un amor interessat si cal, per una banda per motius gastronòmics, per l’altre per motius més intrínsecs, dons només la mera contemplació un animal tan adaptat al seu medi amb tanta confiança amb si mateixa,et quedes enlluernat pels seus ulls lluents per la nostre llanterna. Per la capacitat de mouràs en plena foscor sense els més minin dubte de on posa els seus peus, amb la agilitat que puja i baixa de les branques sense fer moure ni tan sols una fulla. I tan noble que cada cop que et bellugues per que se t’han adormit els peus tan sols aixecà la cara per mirar.
En Nando i el seu gos Trèvol, quant entra la tardor i les tardes s’escorcen, van a la cita amb ella, és curiós per que no fa falta que es truquin per telèfon, i ni tan sols ho fa cada setmana només quan pot, però ella quasi sempre hi ve i de tant en tan ens porta la família s’està una estoneta i sempre deixa part del menjar.
Només és trobant a la tardor, com si d’un pacte sense paraules, i en quan comencen els dies del cel,ja no apareix fins la següent tardor.Jo ara feia temps que no havia pogut anar i l’altra dia dons vaig preguntar al Nando de com estava la nostre estimada, tenia mono, em va dir, com sempre des de fa quatre anys, i vaig tenir la sort de poder fotografiar-la aquí us deixo unes imatges.
No es pot demanar més.
El fet de quedar només a la tardor és per que es l'estació de menys aliment del any i per que no volem que perdi la capacitat de supervivencia.

Es una verdadera llàstima que cada vegada queden menys espais, per que ella i d’altres com el Teixó ,la Mostela fins i tot la Guineu, puguin campar sense que una carretera una tanca es creuí amb el se camí, ara tot son recuperacions de rieres de corriols de murs de pedra seca et et, però que passa amb els verdaders habitants d’aquest espaïs dons que no poden viure tranquils.

Quan no passa una maquina i destrossa tots els seus caus on fan la seves cries, tallant tota la vegetació i deixant tot pelat i no és poden amagar, crec que s’ha d’anar amb més cura
i abans de començar a fer neteges sense control, s’hauria de mirar on hi ha evidencies de que i poden haver bestioles i deixar zones sense netejar a mena de refugis.
Ho dic per que molt a prop de la zona on tenim la cita, ha quedat tot pelat.
Que passara l’any vinent?.

Andreu

7 comentaris:

M.Àngels ha dit...

M'agradat la història de la geneta. Que bònic i que curiós que només es deixi veure a la tardor...
A de ser molt emocionant estar esperant i de cop veure-la apareixer en la foscor, a mi també m'agradaria moltissim.

elmarge ha dit...

Si no fos per tu, el Ferran i per altres amics del grup ecologista Encina, a Sant Boi ningú sabria que existeixen aquests mamífers tan interessants.
Sou/som la generació "Félix Rodríguez de la Fuente"... je, je....

EL ZURRON DE UN NATURALISTA ha dit...

enorabona per l'article i per la seva difusió educativa.

Joan Vendrell i Campmany ha dit...

He restat bocabadat. Us felicito i agraeixo al mateix temps que ens hagueu maravellat amb aquesta narració i aquestes fotografies que semblen extretes d'un mon imaginari.

Andreu0505 ha dit...

Bona nit,
Sento no haver contestat abans, però he estat molt liat, gràcies atots els que heu fet el vostre comentari,de fet com comenteu, jo també de vegades tinc al dubte si és real o només un somni.
Amb aquest temes sempre tenim la sensació de que si ho divulguem posem en perill al animal.
Penseu en que a cada riera o cada tros de barranc hi han uns quants habitants que necessitant de la foscor per la seva intimitat.Crec que no tenim que esperà a que un animal o vegetal estigui en perill d'extinció per protegir-lo.
Només fen servir el sentit comú podrem gaudir de tots
Bona nit,
Andreu

Josep Puigdengolas ha dit...

Enhorabona per aquest gran bloc.

Andreu0505 ha dit...

Bon dia Josep,
Moltes gràcies per el comentari i gràcies també per fer-te seguidor del meu bloc, ja ho saps estas invitat a participar cada vegada que vulguis.
Et desitjo un Bon any 2010
Andreu